La lluna roja
tímidament treu el cap
a l'horitzó.
(avui, a quarts de 9, mentre passejava a la Nina)
.
tímidament treu el cap
a l'horitzó.
(avui, a quarts de 9, mentre passejava a la Nina)
.
dimarts, 28 d’agost del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...let me play among the stars... Et pots ben creure que aquesta cançó és sempre al meu mp3 (i em diuen clàssica però ves per on, no me'n puc resistir...)! No se per què però té un encant especial... Oooh que bé que l'hagis posada! Gràcies!
ResponEliminaMolt maco el haiku. És cert que aquests dies gaudim d'una lluna espectacular.
ResponEliminaDe res Laia :)
ResponEliminaSi sapiguéssis lo clàssica que puc arribar a ser jo!!!! ;)
Gràcies Xexu :)
Ahir estava preciosa, tota rodona, vermellíssima, una mica difuminada per uns núvols baixos... semblava més gran que mai!
Jo m'ha le perduda!!!:s
ResponEliminaTambé la companyia de la Nina...
Sort que no amb perdu la teva companyia cada tarde.
Un petó i felicitats per haver pogut gaudir d'aquest moment.
Una abraçadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
*