Sempre n'havia volgut "caçar" una, i era tanta la pau que hi havia en aquest cap de setmana, que fins i tot ella va prendre paciència mentre la retratava per totes bandes.
Fins que...
- ¡Sergio! ¿Quieres ver una libélula?
- Sííííííííííí!
- Pero tienes que acercarte lentamente, que sino la asustarás y se irá volando.
I es va acostar de puntetes, a poc a poc, se la va mirar i va estirar les mans per agafar-la.
Ella se'n va anar...
.
Molt maca la foto. ;'agrada el dibuix de les ales, és un animal fascinant!
ResponEliminaBon diaaa :)*****
un bitxo interessantísim! tot ell, la veritat, tcnologia punta ;)
ResponEliminaBoooooooooooooon dia, maco!!!
:)************
Ei Elur, una abraçada bén forta, estic retirat del bloc de moment.
ResponEliminafins aviat!
Quina foto més guapa!! com sempre vaja, però el vas enganxar bé aquest espiadimonis, va quedar ben retratat! A més, quan parles de la canalla aquesta no puc evitar que m'aparegui un somriure a la cara...
ResponEliminaLte!!!!!
ResponEliminaHo vaig veure, ho he vist, però encara que sigui només de tant en tant passo per casa teva :)
Una abraçada!!!
Fins aviat! :****
Encara somriuries més si poguéssis veure i viure com ho vaig fer jo, Xexu, són una passada. En tinc alguna altra del Sergio, ja l'escriuré :)
Gràcies per lo de la foto, es fa el que es pot.
:*
Que ricura de crio tiene que ser, muy chula la foto!
ResponEliminaMusus
Tu lo has dicho Darky, una ricura :)
ResponEliminaMuchas gracias, guapo. Musus!!!
El verano pasado se lo ví (una libélula) tatuada a una anciana centroeuropea pelin más arriba del omoplato, ¡muy chulo!
ResponEliminaMe encanta este insecto, elegante, sugerente, pelin esquivo para hacerle un interesante book fotografico, claro ¡porque ella lo vale!
Un beso