foto: www.kolkatabirds.comCom cada matí he pujat al terrat. I he aixecat el cap per mirar el cel. Avui fa sol, però queden alguns núvols del ruixat d'ahir. S'hi està bé, però farà calor. Normalment només veig falciots i orenetes. Algun pardal i algun gafarró. Però avui, amb els núvols, era més fàcil mirar més enlaire. I m'he trobat amb dues siluetes ben marcades damunt un núvol blanc. Volaven alt. Volaven sense pausa. Seguint les tèrmiques. Fent un parell d'aleteigs i tornant a planar. Han creuat el poble i han arribat just sobre el núvol que estava enganxat a la muntanya. Han trobat una tèrmica i han baixat ràpidament. Primer un i després l'altre.
Mestrestant, jo anava renegant en veu baixa per no disposar d'uns prismàtics. Per no tenir res a mà que em facilités l'observació. I m'he dedicat a memoritzar la silueta. La forma de les ales, la llargada del cos i la cua. Quan volen tant alt sóc incapaç de distingir cap color. Jo els veia foscos, per efectes de la llum, suposo. De fet sempre els veig foscos, una tara com una altra. Allà on els meus germans hi veuen plomatge més clar, jo sóc incapaç de distingir-lo.
Després han volat amb la muntanya de fons. Moment ideal, quan vas ben equipat, per poder-los observar bé. I els he perdut... s'han confós entre arbres, s'han parat... vés a saber.
I me n'he anat directament a mirar els llibres d'ornitologia. I he mirat a l'apartat de falcons, de subbuteos. I l'única silueta que coincidia era la del falco subbuteo, falcó mostatxut. És una espècie de la que se'n saben poques coses. Els meus germans, el de sang i el "postís", n'estan fent un estudi. Anellament científic, hores d'observació per saber-ne el comportament. Hi he anat alguna vegada i he constatat que són aus capaces de passar-se tres hores movent només una pota i perquè s'havien de rascar. Però són bellíssimes i misterioses. Doncs la majoria de vegades el comportament que tenen, no té res a veure amb tot el que hi ha escrit.
I què he fet? doncs trucar en G, el germà "postís" (hauria de buscar una altra manera de dir-ho).
Resulta que hi ha una parella que està "desapareguda", han deixat el niu perquè no han criat i volten d'aquí d'allà.
I amb tot plegat, m'ha agafat el mono, la necessitat d'aixecar-me abans que el sol. De seguir els nens per carreteres intransitables. De passar hores observant, fent fotos, xerrant... Em sembla que demà m'apuntaré a fer una excursioneta amb ells i en Ron-ron, el Lada, el nou mitjà de transport.
...
Mestrestant, jo anava renegant en veu baixa per no disposar d'uns prismàtics. Per no tenir res a mà que em facilités l'observació. I m'he dedicat a memoritzar la silueta. La forma de les ales, la llargada del cos i la cua. Quan volen tant alt sóc incapaç de distingir cap color. Jo els veia foscos, per efectes de la llum, suposo. De fet sempre els veig foscos, una tara com una altra. Allà on els meus germans hi veuen plomatge més clar, jo sóc incapaç de distingir-lo.
Després han volat amb la muntanya de fons. Moment ideal, quan vas ben equipat, per poder-los observar bé. I els he perdut... s'han confós entre arbres, s'han parat... vés a saber.
I me n'he anat directament a mirar els llibres d'ornitologia. I he mirat a l'apartat de falcons, de subbuteos. I l'única silueta que coincidia era la del falco subbuteo, falcó mostatxut. És una espècie de la que se'n saben poques coses. Els meus germans, el de sang i el "postís", n'estan fent un estudi. Anellament científic, hores d'observació per saber-ne el comportament. Hi he anat alguna vegada i he constatat que són aus capaces de passar-se tres hores movent només una pota i perquè s'havien de rascar. Però són bellíssimes i misterioses. Doncs la majoria de vegades el comportament que tenen, no té res a veure amb tot el que hi ha escrit.
I què he fet? doncs trucar en G, el germà "postís" (hauria de buscar una altra manera de dir-ho).
Resulta que hi ha una parella que està "desapareguda", han deixat el niu perquè no han criat i volten d'aquí d'allà.
I amb tot plegat, m'ha agafat el mono, la necessitat d'aixecar-me abans que el sol. De seguir els nens per carreteres intransitables. De passar hores observant, fent fotos, xerrant... Em sembla que demà m'apuntaré a fer una excursioneta amb ells i en Ron-ron, el Lada, el nou mitjà de transport.
...
Com sempre, és un plaer llegir-te. Ara feia dies que no passava, que estic molt desconnectat.
ResponEliminaBon dia!! :)**
Una ornitòloga com tu sense prismàtic? Va home va, això és una farsa, aquí s'estan perdent els valors!!
ResponEliminaEl Lada deu ser el Niva, no?
Pels mostatxuts una mica de gel i Gillette i vinga que no ha estat res.
Com sempre, és un plaer que vinguis per casa, Pd40 :)
ResponEliminaJa et trobava a faltar.
Moltes gràcies, maco.
Booooooooona tarda! (sembla que vol ploure!!) ;)***********
Ornitòloga?? jo?? jajajajajaja
Però sí Sir, és una estafa que per uns prismàtics bons s'hagin de pagar tants calers, de moment he tret la pols a un telescopi mig de joguina, "algu és algu".
Un Niva, sí. Aviam què dura ;)
Anar a prendre l'aire sempre va bé. Massa inictivitat és perjudicial (sempre que no estiguis fent meditació transcendental... jjjj)
ResponEliminaEn comptes de "postís" podries dir-li adoptat, afegit, trobat, regalat, o potser caçat (que per aquí dalt tot ho caceu, fins i tot els bolets!)
germàfegit! gràcies Ramon!
ResponEliminaI tant que no va bé, ho sé prou :)
(saps? una de les primeres coses que vaig pensar quan veia ploure tant, va ser en bolets!! jajajaja)
un petó!!!
trempada!
ResponEliminaem sembla q en mostatxuts em cauria molt bé :)
ànims amb l'excursioneta de demà!
petonàs!
Su!!!!!!!!!!
ResponEliminagràcies maca, es farà el que es pugui i bufaré com una màquina de vapor, però vaja, s'ho val ;)
Petonàs i abraçada!!!!!!!!!!
(una mica de sushi?? jejejeje)
millor una mica de su*-si :P
ResponEliminafins aviat!
:*