Després de tot un matí d'indecisions,
d'intentar-ho i quedar-se en l'intent,
de despertar esperances
i adormir-les en un instant.
De caure quatre gotes
i una d'elles tocar-me al braç.
Ara, potser n'han caigut 8.
Les suficients perquè l'aire,
fresc, que bufa tot el dia,
em porti sentors de terra humida,
de pols aixecada mandrosament.
El dia, sorprenentment,
és gris i clar.
Una gamma de grisos indecisos.
Una llum que va i vé.
Fa un xim-xim que no té ni temps de mullar el terra.
I mandrosament, també, l'aire porta noves gotes.
Preludi de tempesta?
.
Es precioso esto que escribes. Puedo sentir ese incio de tempestad muy cerca, oler la humedad de la tierra con las primeras gotas de lluvia. ¿Sera el cambio de estación qe todavía o ha llegado? ¿O llegará antes de tiempo sin aviso?
ResponEliminaHmmmm... encara que no pugui sentir les olors, si tanco els ulls veig tots els colors.
ResponElimina(vigila el got, que si cau llavors sí que et mullaràs! :P)
has tingut sort dolç follet, i ha vingut la pluja a fer-te pessigolles?
ResponEliminaHas pogut somriure sota la pluja?
aquí el dia ha començat amb plugim... però ara llueix el darrer sol abans el capvespre...
un cabasset de petons dolços i amb aromes boscans de pluja...
;¬)*********
Aquestes olors i aquests colors son semblants al que hem sentit aquesta matí quant plovia davant nostre.
ResponEliminaEl nen d'en Hatim es mirava les gotes d'aigua com si mai les haguès vist, jo l'hi deia de sortir al balcó a tocar l'aigua, a olorar la terra dels testos i ell poruc no ha volgut, desprès, al cap d'una llarga estona, a vingut a buscar-me a la cuina i m'ha dit que volia veure ploure amb mi...
Serà bitxo, però es dolç el punyetero quant vol, ens hem assegut al balcó i ens hem deixat mullar per la pluja...atxissss, perdó, estic un pèl refredada :-S
Muchas gracias Javi :)
ResponEliminaPues por lo que ha dicho el del tiempo, la semana siguiente se presenta invernal, con nieve en las altas esferas... tendremos que abrigarnos, qué lujo!!!
Re-bienvenido :)
És una llàstima que no et pogués fer arribar les olors Ramon... però m'alegro de que vegis els meus grisos fantàstics :)
(sssssssssssshit, que hi ha trampa, no cau mai ;P)
Doncs no Poeta, però vaja el ventet m'ha portat fresca i aire net i núvols negres, blancs i grisos molt bonics. I em va portar una cosa que també és una miqueta teva :)
Petonets tendres i una cançoneta.
Jo Mateixa... m'expliques un GRAN moment, eh?! ai, mira, m'emociono i tot :P
Petonassos!!!!