dimarts, 28 d’agost del 2007

Gabriel ...

- Neus...
- Dime...
- Tienes pelo de chico.
- Sí.
- Y la cabeza cuadrada.
- Tu la tienes redonda.
- Tienes cabeza de chico, pelo de chico, pero no eres un chico.
- Pues no.

(...)

- Neus...
- Dime cielo...
- Te vamos a comprar un cerebro de chica.
- ... ¿Qué?
- Que te vamos a comprar un cerebro de chica.
- Jajajajajajaja. ¡Que malo eres Gabriel!
I l'omplo de pessigolles i es recargola a la meva falda.

(...)

- ¿Sabes Neus?
- ¿Qué?
- Eres una de las pocas chicas que conozco que les gusta el fútbol.
- ¿Sí?
- Sí.
I em mira encuriosit, sense saber on classificar-me.

(...)

- Neus...
- Dime cielo...
- ¿Vas a ir a ver el puente románico?
- Sí.
- ¿Cuándo iréis?
- Pues no lo sé, supongo que dentro de un rato.
...
- Neus...
- Dime...
- ¿Vas a ir a ver el puente románico?
- Sí Gabriel, ¿quieres venir?
- No. ¿Cuándo iréis?
- Oye Gabriel, ¿acaso quieres perderme de vista? ¡Te pillé! Tú lo que quieres es perderme de vista, ¿a que sí? (li dic rient)
- ¡¡¡Noooooooooooo!!! No es eso Neus, que no.
I em mira preocupat i trist, perquè sap que marxarem al cap de poc de tornar de veure el pont romànic. No sé si sap que jo ja l'enyoro... i encara em queda una estoneta per fer-li pessigolles i petons.


Quan marxem és l'última cara que veig i l'última veu que sento. Neus!


.
a

13 ventades ...:

  1. Barbollairedimarts, d’agost 28, 2007 12:23:00 p. m.

    Quina dolcesa... No tant pel que expliques, si no per tots els colors, sensacions, aromes, sentiments... que deixes entreveure...

    bon dia, dolcíssim follet.

    petons entremaliats i dolços

    :¬)*******

    ResponElimina
  2. neusdimarts, d’agost 28, 2007 1:53:00 p. m.

    És que en Gabriel és molt dolç Barbollaire, molt!! I quan em tracten amb dolcesa, responc de la mateixa manera, almenys ho procuro.
    I m'agrada perdre'm en els seus pensaments inquiets, doncs és inquiet i dispers i el seu cap no para mai...
    Posa-hi rialles, somriures, petons, abraçades, mirades tendres, divertides, curioses... és el que hi havia.
    Bon dia estimadíssim Poeta, que em mires amb massa bons ulls.
    Petons tendres i agraïts.
    :************

    ResponElimina
  3. gatotdimarts, d’agost 28, 2007 3:28:00 p. m.

    mmmmm amor en estat pur!

    jo, encara recordo el meu primer amor, elur, com segur que ell et recordarà tota la vida!

    petons i llepades amoroses!

    ResponElimina
  4. neusdimarts, d’agost 28, 2007 3:42:00 p. m.

    M'agrada pensar que sí Gatot, que em recordarà amb un somriure, tot i que mentre ell em deixi, malgrat la distància, penso ser part de la seva vida. I penso conservar, de la mateixa manera, l'amistat amb la seva mare :)
    Petons agraïts i magarrufes de satisfacció ;)

    ResponElimina
  5. neusdimarts, d’agost 28, 2007 3:57:00 p. m.

    per cert... a n'en Gabriel no li agrada el futbol :)

    ResponElimina
  6. Zazpidimarts, d’agost 28, 2007 4:07:00 p. m.

    Ei baldufa!!!
    A mi tampoc m'agrada el futbol, en Gabriel es dels meus,jejeje!!!

    Be, espero que us retroveu aviat, ja que si t'omple tant haurieu de quedar mès sobint.
    Ah! la distáncia no es l'oblid si un no vol.
    apa nikus carinyo :*

    ResponElimina
  7. Anònimdimarts, d’agost 28, 2007 4:24:00 p. m.

    Ah... ara ho entenc, per això aquell reportatge anatòmico-fotogràfic vostre era tan imcomplert, per no acabar de mostra-nos el que en realitat sou, un xicotot.

    ResponElimina
  8. neusdimarts, d’agost 28, 2007 4:37:00 p. m.

    I tant que no Zazpi, maca. Qualsevol dia d'aquests, quan l'enyorança em pesi massa, me n'aniré cap a Madrit :)
    Un petonàs!!!! Ais... si us coneguéssiu amb en Gabriel, segur que us feu amics en un segon. És tant carinyós com tu!!!!


    M'heu descobert dErsu_ ... ais... i ara què? deixareu d'adular-me potser?

    ResponElimina
  9. Darkhorse1974dimarts, d’agost 28, 2007 6:30:00 p. m.

    Jajajaj, que niño mas salado no?

    Musus

    ResponElimina
  10. neusdimarts, d’agost 28, 2007 7:55:00 p. m.

    es un encanto que me acaba de alegrar la tarde con una llamadita sorpresa, Darky. Un cielo, es lo que es.

    musus!

    ResponElimina
  11. Jo Mateixadimarts, d’agost 28, 2007 10:26:00 p. m.

    Em sembla que a Madrid hi falta gent, si més no hi falta L'Elur, a que esperes????

    ;-)

    Molt dolcet tot plegat i més val que a en Gabriel no l'hi agradi el futbol, que si no segur que es del Realisimo :-P

    Petonets de bona nit bonica!!!!

    ResponElimina
  12. Anònimdimarts, d’agost 28, 2007 10:31:00 p. m.

    I ara, i ara... peix, carn, tot és acostumar-s'hi

    ResponElimina
  13. neusdimecres, d’agost 29, 2007 9:20:00 a. m.

    Oh! no em faria ben res que fos merengue, Jo Mateixa. Seria el més lògic i segur que riuríem molt parlant i "discutint" de futbol.
    :)



    Gràcies dErsu_, em deixeu molt més tranquil·la ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)