felicitat...

... és la paraula que descriu aquests dos dies.
Em vaig endur la llibreta per escriure-hi les sensacions que em despertaven les persones i el lloc. Tan sols hi he escrit el nom de les personetes que érem allà, disfrutant de tot plegat.
És complicat descriure la felicitat. Sobretot perquè ningú l'entén de la mateixa manera.
Per mi és una guerra de globus d'aigua corrent descalços per l'herba.
Fer pessigolles i veure com dos cossos petitons es recargolen de riure i plaer.
Jugar amb l'edat i tenir-ne, alternativament, 33, 8 i/o 5.
Escoltar Lobo-Hombre en París sota l'ombra dels arbres, en veu d'un vailet de 5 anys, en S, i que seguidament em canti la de Melendi, Voy caminando por la vida, sin pausa pero sin prisa...
Que G s'assegui a la meva falda i parli pels descosits i em deixi jugar amb ell, transformant-lo primer en tambor i després en guitarra...
Discutir de futbol amb en S, de 5 anyets, merengue fins la mèdula, veure com s'encén quan li dic que el Barça és millor i com em diu serenament, "que no Neus, que no me enfado" amb un somriure. Jugar-hi a futbol i perdre 5 a 3.
Buscar qualsevol excusa per tirar-nos aigua.
Riure i riure. Córrer, saltar, jaure a l'herba, parlar, jugar a "cuitiamagar", dibuixar...
Parlar de bitxos, aprendre coses a través de S.
Veure un llangardaix de més d'un pam.
Descobrir un gripau que ens vigila mentre sopem a la fresca.
Escoltar les preocupacions de G, per si avui plou a Tarragona.
Perdre'm en els seus ulls verds de pestanyes llarguíssimes.
... podria passar-me hores parlant d'aquest parell de marrecs. Ho resumiré dient que em van ben enamorar. Són dos àngels.
Dos àngels que t'ajuden a veure que la vida és diferent i meravellosa si saps disfrutar de les coses petites.

I de la companyia dels adults... què puc dir-ne... una altra meravella.
Converses serioses sobre política. Sentir-me entesa desde fora del meu país petit. No ser crucificada pel fet de manifestar-me independentista davant 3 madrilenys.
Riure amb el futbol. Discutir-ne divertidament i, els merengues, callant i acceptant que la lògica i la raó sempre guanyen. Iniesta és un grandíssim jugador.
En fi... riures, complicitats, somriures, bona conversa, millor companyia...


I em deixo tantes coses dins la butxaca del records i secrets...


.