-A la meva classe hi venia Menganita, que està casada amb Fulanitu. Era molt llosca, però molt. I pesada, molt pesada. I féiem un exàmen i només feia que preguntar-me i preguntar-me. L'examen era sobre "las vías de comunicación principales de España". I tant, tant em va emprenyar que li vaig dir "De Barcelona a Mallorca, pasando por el Puente Mayor". I ho va escriure, tu diràs! A més una resposta ben llarga. El senyor Pous (el mestre) es posava les mans al cap! Després quan ho explicava allà davant de tota la classe, em vaig sentir malament d'haver-li dit.
Ma germana i jo rient com boges.
-Quants anys tenies, mare?
-No ho sé, entre 10 i 14, estava fent el batxillerat.
-I com va acabar tot plegat?
-Doncs no me'n recordo, suposo que em deuria deixar tranquil·la una bona temporada.
Més riures. I ens hem posat a cantar... será maravilloso viajar hasta Mallorca, sin necesidad de tomar el barco o el avión, sólo caminando, en bicicleta o auto-stop ...
.
dijous, 12 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Oh, santa inocència, santa inocència... però si al carrer Mallorca no n'hi ha cap, de pont.
ResponEliminaOstia!!! Això és ser de bona fe ... i la resta són tonteries, eh?
ResponEliminaCarai, tu!!! Quina llàstima que de grans aquesta inocència s'espatlla!!! En fi ...
Ale, a cuidar-se molt en la mesura de lo possible!
Encara no hi han fet cap pont dErsu_? valga'm déu! no podem pas anar bé de cap manera!!
ResponEliminaBona fe? "buènu" Pep, si en vols dir així... jejeje
Ara m'has fet recordar un examen de francés. En una traducció sortia boulangerie, i vem preguntar al que ho sabia. Suposo que el tio va dir panadería, però l'altre va escoltar pajarería, i així va córrer per la classe. La cara de la mestre corretgint devia ser espectacular :S
ResponEliminajejejejeje... el pobre home deuria flipar! XD
ResponElimina