tot un món dins l'iris ...

El terrat és pràcticament buit.
Només hi som les flors, l'aire i jo.
El cap buit de pensaments
i una sensació de solitut
que comença a guanyar-me el joc.
I arriba ell, altiu.
Em saluda amb un miol de satisfacció,
content d'haver-me localitzat.
I en segueix un altre de sol·lícit.
Primer somriure desde fa força estona.
Juguem, com sempre.
L'agafo, com sempre.
Ens acostem els nassos, com sempre.
I llavors el vaig veure.
El capvespre vermell, preciós,
reflectit als ulls verds del meu gat.



.