Ja t'ho diré...

Són la meva debilitat en el món del rock en català... els Ja t'ho diré. L'altra dia amb la M recordàvem les nostres sortides nocturnes, "en aquellos maravillosos años", quan anàvem a veure'ls pels "puestus". Ens ho passàvem teta. Sobretot amb en Titi, el guitarrista... que maco en Titi.
Em poses qualsevol cançó seva i crec que sóc capaç de cantar-la. I avui... avui quan m'he aixecat, després d'esmorzar he recordat que vaig baixar d'Olot un dels seus cd's.
"Ja t'ho diré - Història d'un viatge 1986-2003" i m'he dit, va, mentre escombres i fregues cantaràs una mica. Bé, en aquest cas molt. I fins ara... cantant algunes de les cançons que més m'agraden... i totes les altres! (Si plou ja sabeu a qui ho heu d'agrair)
N'hi ha tantes!! i me n'hi falten tantes en aquest cd... clar que jo hauria fet un cd amb totes les seves cançons.
I aquí us en deixo dues, la lletra només, si voleu us les canto, però...

Títol: Res no es mou
Disc: Moviments salvatges
Any: 1995

Res no es mou. Ningú crida.
S'ha fet fosc.
Una moixa que me mira
posa ordre es moviments
sense comptar es temps.
Quatre llibres mal posats
i un silenci que ho diu tot.

Quadres, ramells, planxes i teles,
bòtils, culleres, plats i cafeteres.
Sense rompre cap got.
Un mussol s'ha deixondit.

Un pagès i un caragol
es passegen pes verdet.
Ses estrelles des safareig
són peixos que no diuen res,
no diuen res.

I ara que no mos veu ningú
obrirem calaixos i caixons.
Hi ha mirades que em fan mal
I olors molt conegudes.
Hi ha drogues que em curen
i cançons que encara duren...

Dues velles xafarderes
no es poden pensar mai
que ses flors d'aquest racó
Sempre faran bona olor.
M'agrada sortir a respirar
S'aire de la mar.
Sempre em farà somiar.
Juny, juliol, prunes i cireres,
cards i abatsers, barques peixateres.
Pedres i parets,
porxos i un rebost
en cases de marès.
Anirem a arrasar camí,
anar a morir.

I ara que no mos veu ningú
t'assimilaré com si res.
Durem un ritme acompassat
i tot d'una funcionarem.
T'agradarà estar damunt jo,
es pits te tremolaran.
Es llençols estan humits,
Papallones pes pits.

Títol: A poc a poc vaig dibuixant
Disc: Moviments salvatges
Any: 1995

No sé quants eren,
però no eren molts.
Entre carrerons
intentaven fugir del món,
i sempre acabaven
entre fum i cançons.

Es peus gelats trepitgen
es fred d'aquest hivern.
Es cap calent
i es vidres estellats.

Caminant per un carreró estret,
sa boira als ulls
no em deixa veure sa llum
d'un cap de cantó.
Fa fred i no puc reaccionar.
Són negres ets ulls que veig?
No sé si els tu.

Es cabells damunt s'esquena,
sa roba banyada i salada.
Ets ulls lluents
i es vidres entelats...

A poc a poc vaig dibuixant
es meu amor de blanca pell
i no em deixaré cap detall.
Ets més hermosa que mil ocells.

T'agrada pensar que es meus ulls
te llepen es pits.
Saps que t'estim
que mai no estaré amb tu.
Que cada capvespre esper
entre ombres i fum.
Que cada vespre estic
entre ombres i fum.




.