Tenia la intenció d'anar a veure el partit al bar on vaig a esmorzar cada dia. Al pis encara no hi tinc tele i si només l'escoltava per la ràdio m'hauria tornat mig loca. Finalment vaig sintonitzar una televisió per internet i mentre acabava de passar l'aspiradora, fregava i deixava el pis ben net amb el meu davantal posat, va passar la primera part. Vaig estar pensant en sortir de casa en aquell moment i arribar-me al bar, però enlloc d'això vaig anar al super a comprar, pensant (innocent de mi) que a causa del partit no hi hauria ningú enlloc i que potser concentrant-me en patates, cebes i tal em relaxaria una mica. (La gent no mira futbol o què? què hi feia tanta gent al carrer??) Per sort tinc un super just al costat de casa i va ser ràpid, pim-pam. Només em vaig perdre un minuts de la segona part i vaig pujar cap a casa convençuda de que ja havíem empatat. Doncs no.Em vaig estar barallant amb dos sentiments intrínsecs amb ser del Barça: l'etern pessimisme i l'eterna esperança. He de dir que la segona jugava amb molta avantatge. Molta. I al final em vaig dir a mi mateixa que si no la guanyava el Barça d'en Pep aquesta copa, no la guanyava cap Barça. Al minut 40 de la segona part esperava el gol. Esperava l'esperit d'Stamford Bridge, l'alè de Don Andrés. I la resta ja la sabeu de sobres. Pedro. Messi. I la glòria.
Vaig acabar amb un estat de nervis tal, que em vaig vestir a més córrer i vaig sortir al carrer... a córrer. Perquè del que feia no se'n pot dir pas caminar, anava fent saltirons i corrivia a estones per esquivar a la gent. Amb en Puyal a les orelles i un somriure als llavis. Hi havia qui em mirava estranyat i jo me'ls mirava sense entendre que poguessin viure sense saber que el Barça ho havia guanyat tot. Vaig passar per la Plaça Catalunya i no hi havia ningú. Vaig passar per la Rambla i vaig arribar a lloc, entrant i dient Sis!! mentre saltava jajaja... ara hi penso i em fot mitja vergonya i tot, la botiga era plena de gent! Una estoneta de xerrameca i de nou al carrer. Aquesta vegada caminant pausadament, amb satisfacció, amb en Puyal a les orelles, amb el somriure als llavis, absorvint Girona.
Feia molt de fred i ja el començava a notar per tot arreu. Vestir-se per sortir a més córrer un 19 de desembre fred com pocs i posar-se texans és fotre-la al pal. Però m'era igual. M'agrada sentir el fred quan em passejo, quan sóc fora i em moc d'alguna manera, quan el busco...
Em va agradar sentir-lo al Pont de l'Eiffel, on em vaig parar a fotografiar Girona de nit...
nota:una servidora no ha escoltat mai el Barça a Rac1.
És maco veure com ho va viure cadascú, va ser un partit especial. Segur que tots tenim les nostres anècdotes, els gats se'm van espantar tant quan vaig cridar 'Pedro!!!' que no van dir res de res en hores. Pensaven que els volia atonyinar.
ResponEliminaMinut 85 de partit i jo tenia les esperances intactes. Podia ser, per què no. Llavors ja no vaig mirar més el temps, era igual, hi seguia creient. I va ser. Això és el que volia dir al meu post. Els culers ja no som tan pessimistes. Ara tenim alguna cosa en què creure. T'imagines que a partir d'ara tota la culerada es torna incondicional i anima sempre passi el que passi? Que en tornem com una afició anglesa? Seria tan gran... però si no ho aconsegueixen aquests homes, com tu dius, no ho aconseguirà ningú.
El títol és magnífic, l'Assumpta me l'havia xivat. Ah, i jo tampoc escolto Rac1. El Puyal fa més gràcia, sobretot quan s'equivoca.
Ei, que diu que demà neva. T'imagines?
Uaaaaaaaaaaau!!! Toma post xulíssim!!! :-)))
ResponEliminaNosaltres érem a Barcelona, amb la meva germana i la meva mare... i jo tenia molt mal de cap, ja en tenia al matí però crec que l'estufa de butà que tenen elles encara m'ho augmentava... se'm tancaven els ulls... però ens anavem mirant entre nosaltres i, tal com expliqueu, tots sabiem que el Barça no es rendiria mai!! Tots recordàvem el gol d'Iniesta!! I quan va marcar Pedro!! quins crits!! jajaja em va marxar el mal de cap de cop!!
Després al tren m'adormia i encara no anava massa fina... però, en arribar a casa, sabia que havia de fer un post per ells, pel nostre Barça!!
Jo també anava amb texans!! :-D
Avui he anat a Missa amb aquell anorac del Barça que regalava l'any passat crec que El Mundo Deportivo o l'Sport jejeje (el va aconseguir el meu cunyat i me'l va regalar jeje)
Jo vaig passar-me la temporada passada escoltant RAC-1. Mai abans l'havia escoltat però sabia que molts blogaires en parlaven i m'hi vaig aficionar. Ahir teniem la tele, però ma germana va posar COM-Ràdio i ho van fer GENIAL!!! Em va agradar moltíssim! Aquell locutor (no sé com es diu) era feliç, feliç!! ;-))
Ostres, en Puyal... jo trobo que s'equivoca una mica massa... "Agafa la pilota Messi"... "No, Quim, que és Ibrahimovic"... :-DD
En fi... Io sonno molto contenta!! ;-))
Aconseguirà la culerada ser una afició optimista? Si? ;-))
Oeeeee oeeeee oeeeeeee oeeeeee oeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
http://www.youtube.com/watch?v=L0g7YApfQyI
ResponEliminaDoncs a mi m'agrada seguir el Barça pel twitter, m'encanta el batec i l'empenta que es deixa en una sola frase, l'emoció.
ResponEliminaMe'l mirava per la tele, oh i tant, convençudíssima que remuntaríem, i taaaant, el Barça és ara un equip amb coco, que no es rendeix, que segueix batallant i picant pedra fins que ho aconsegueix!!
Un dia emocionant, un post que batega al mateix ritme de tots els cors!!
=;)
És la segona final del Barça que veig estant sola Xexu. L'altra va ser la de París. Sola físicament, perquè estava connectada via telèfon amb el meu germà i via internet a twitter. Diria que vaig espantar als veïns quan Pedro va marcar, em vaig espantar a mi mateixa!! com va retrunyir tot el pis amb el meu SÍ!!! ais...
ResponEliminaEn Pep pot aconseguir moltes coses mentre hi sigui. El dia que ja no hi sigui tornarem a ser com abans. Hi ha coses que no canvien eternament, però seria tan maco que passés!
Sóc incapaç de concebre un partit del Barça sense en Puyal, per això em costa anar al bar. Necessito les errades puyalenques, les complicitats que tenen, les explicacions d'en Torquemada, la gràcia d'en Sergi, el tarannà d'en Carles i les ganes de ser alguna de les nenes que treballen arran de gespa! jejeje
De moment a Girona hi plou, però tan poc... i no fa fred, no pas com n'hauria de fer.
Esperarem i imaginarem ;*)
Gràcies Assumpta! Arribo a saber que era el teu aniversari i et demanava el telèfon abans per poder felicitar-te! quin regalàs que et van fer! el dia del meu aniversari el Barça guanya sis de sis i pixo colònia la resta de la meva vida! jajajaja
Uf, no em parlis de mal de cap! XD
Vaig fer un intent, de fet anava al cotxe del meu cunyat i ell l'escolta, amb Rac1 però no em va agradar gens. Potser sí que canten els gols d'una manera xula, però mentre no feien gols em vaig avorrir tant i tant! potser va ser només aquell partit, però jo és que sempre, sempre he escoltat en Puyal. I sóc una dona fidel i l'estimo malgrat s'equivoqui. ;)
Seria espectacular que el Camp Nou tingués una afició tipus bètica, t'imagines? però a Barssalona són massa senyors, sobretot els sossis del Barça. Ja ho vorem.
Bon dilluns, guapa!!
l'Zlatan és... perfecte!
Seguir els partits pel twitter és molt divertit Hypatia, i tant!! Amb en Jaqme em vaig mig pixar de riure! jejejeje
Un equip perSIStent! ho va dir un dia en Torquemada, aquest Barça guanya o per jugar com els àngels o per pesat, perquè ho rpova, ho prova i ho torna a provar. InSIStent com pocs.
Ja se sap... ser del Barça és el millor que hi ha!
Petonassos!
Oh, per favor, quin davantal més maco!! Amb això posat no hi haurà ni un bri de pols que et guanyi!!
ResponEliminaEl Profeta ha aconseguit que l'esperança no la perdem mai, i per a mostra i botó i el gol del Pedroooo.
A la feina n'hi ha un que quan juguen un partit important aprofita per anar al Carrefour a comprar. Ah!! I un altre a sopar a fora, que diu que els restaurants estan buits.
Ai, com vam trobar a faltar a Don Andrés Froilan de todos los Santos (y goles)!
M'apunto a la teoria del per6tirem!! Crea un grup al Facebook!!
és curiós com portem això de ser futboleres algunes, una mica d'amagatotis. Però, que guai eh! eh! eh! :D
ResponEliminaè que sí Jordi?! és el davantal més preciós que he tingut i tindré mai! Quan me'l poso em sé perSIStent i invencible! ;)
ResponEliminaEl Profeta... un monument pel Profeta si-us-plau!
Jo em pensava que no hi hauria quasi ningú pels carrers, però no... no sé pas on tenien el cap! jejeje
Ostres jo també el vaig enyorar molt! però molt i molt!
jajajaja al fèisbuc hi vaig poquet, però diria que ja hi és el grup, no? ai nu sé... aquest migdia el busco ;)
D'amagatotis jo? futbolera d'amagatotis??? i ara Clidice, mai de la vida! si tothom sap com m'agrada el futbol i lu culera que arribo a ser. Passa que al bloc no en parlo però no pas perquè me n'amagui. És una condició que em vaig posar, futbol i política en comptagotes als nòmades. :)
Si fins i tot faig i deixo de fer segons si juga o no el Barça!
Molt guai, molt, molt i molt!
Bé, ara a en Pep només li queda o plegar o ser entrenador del Madrid. Si és capaç de fer-los guanyar alguna copa als de blanc, és que és bo de bo de bo.
ResponEliminaBé, de moment, potser que el deixem allà on és.
Bona, la foto; suposo que era per recordar la final de París, via Eiffel.
Salut!
Eeeeeh!!! has vist que guapu l'Iniesta a la Gala del Fifa World Player? :-))
ResponEliminaTenim quatre jugadors al millor onze!! (també m'alegro moltíssim per Alves, que m'encanta!) i en Leo el primer premi jejeje
Què bons que sooooom!!!!
quin patir!!! però saps què? jo també hi creia, i va ser tan bonic el final...
ResponEliminajo també els veig sola... tan de bo algun dia ho pugui fer envoltada de 95 000 barcelonistes!! (bé, que com arribin a la final al bernabéu la meva tieta m'ha dit que hi anem peti qui peti, jaja!!)
No fotem Càndid, no fotem! En Pep mai anirà al Mardit, no fotem!! Allà on és i per molts anys, bé els que ell vulgui, però que en siguin molts!
ResponEliminaGràcies!
Una abraçada!
No Assumpta no el puc veure, no tinc tele!!!!! però és igual l'Il·lustríssim senyor Don Andrés Iniesta Luján sempre, sempre, sempre fot SIS pams de goig!
Som els millors uéeeeeeeeeeeeee!
Doncs ves-te preparant pel que pugui ser Laia i fes-me un raconet a la bossa que vindré!!!!
ResponEliminaPetonasos, guapa!!!