Avui he muntat una taula petita de color negre que no surt a les fotos, la taula blanca llarga (que misteriosament s'ha emplenat de coses de seguida) i el sofà, estrenat només posar-lo dempeus. En menys de dues hores.Oh! quins cinc minuts tan esplèndids!
He arribat a la feina cansadíssima.
Demà segurament només provaré si les becaines són per cantar-hi els àngels o no.
Ostreeeeeeeees sí que ets traçuda!!!
ResponEliminaM'agrada moltíssim tot!! Molt més que la del post de sota... on vas a parar!! :-))
Assumpta, un cop vaig haver assumit que el món va del revés, les coses es cargolen i descargolen al revés del que seria normal, tot ha sigut molt més senzill del que mai m'havia pensat! ;)
ResponEliminaGràcies!!
Jajaja no serà perquè ets esquerrana?? :-))
ResponEliminaAra a posar-la ben bonica i a gaudir-la.... vinga, que ve el pont, eh? Quan torni la voldria veure ben guarnida i tu ajaguda al sofà fent panxing :) Petons!!
ResponEliminaOoooh, quin sofà més maco! A en Pèsol li encantarà...
ResponEliminaTens parquet i tot? Que vius bé, tu.
i com és que es cargolen al revés?
ResponElimina:O Que guai! M'encanta això de muntar coses... i despré mirar-t'ho i: "ostres, això ho he muntat jo!!!"
ResponElimina^^ Qan ho tinguis llest ens ho ensenyaràs?????
jajajajaja!!
ResponEliminaés veritat!!
al meu fill gran li passa el mateix!
tot gira a l'inrevés del que seria normal!!
que "guapu" t'està quedant!!
Petonets dolços, nina
:o)******
Diria que sí Assumpta, per tant el món està al revés. Tu saps com em va costar entrendre també cap on havia de tancar una aixeta? al meu pare li va costar una bona remullada :P I encara a vegades ho he de rumiar.
ResponEliminaAra ve una setmaneta sencera per fer trasllat Cris i per mandrejar i per...
Ui, t'ho hauràs d'imaginar doncs!
Petons!
Això em temo Xexu, que li encantarà jejeje
Me li vaig trobar posat, è?!
Perquè estan fets per i per a dretans Jordi ;)
A mi també Laia, disfruto cosa de no dir, sobretot quan després de muntar-ho, ho provo i aguanta! :P
ummm... nu sé pas, ja 'vurem'.
És que el món està fet del revés Barbollaire, completament del revés.
'Mènu', de moment està tot fet i deixat estar.
Petó!
M'encanta la prestatgeria!!!! Tot i que a mi m'agradaria en un color més fosquet! Però el disseny és fantàstic! 2 horetes per muntar tot això! Ets una màquina! hehehe A casa, ell munta els mobles, jo els omplo de coses! hahahaha Tinc ganes de veure què posaràs a la teva prestatgeria! :) Bon pont, bunika! I a gaudir del sofà!!!
ResponEliminaAl que serà casa meva Núr, ell té quatre potes i miola, poca feina hauria pogut fer :P
ResponEliminaA part de que he refusat amablement tots els oferiments rebuts per fer-me la feina, m'hi semblava veure, segurament equivocadament, un cert aire de 'com vols muntar els mobles tu sola, ànima càndida?! que no ho veus que ets una dona?'
No, no, en dues horetes les taules i el sofà!
Vaig pensar que el blanc era de més bon pintar :P
Petons!
Jaajajajaja
ResponElimina"com vols muntar els mobles tu sola, ànima càndida?! que no ho veus que ets una dona?" :-))
Jo m'hagués atrevit amb tauletes i això, però amb el sofà impossible. Bé, vull dir... a no ser que algú s'arrisqués a seure i que s'enfonsés a l'instant! :-))
Li ensenyaré a la meva germana aquest post teu perquè vegi quins mobles més xulos jejeje... ella també ha d'anar mirant ;-)
En quant a les coses fetes per dretans jeje imagino la remullada del teu pare :-))
A mi m'empipa molt obrir la porta del carrer... Tu arribes a casa, portes una bossa del supermercat. L'agafes amb la dreta perquè la clau la portes a l'esquerra. Poses la clau al pany, gires... i què passa? què el teu propi braç et fa de barrera i no et deixa entrar a casa!!! Grrr
Jo he d'obrir uns centímetres, posar el peu perquè la porta no es tanqui, guardar la clau a la butxaca, canviar la bossa a l'esquerra i, amb la mà dreta donar-li una bona empenta a la porta i passar corrents abans no se'm tanqui als nassos. No sé perquè no fan les portes que s'obrin en un sentit més normal :-))
La feina física va bé per treure't la melancolia del damunt :) t'està quedant de conya! :)
ResponEliminaImagina't els crits del pare també Assumpta! el pobre home no entenia que si em deia 'tanca l'aixeta' jo l'obrís encara més :P
ResponEliminaEl món està fet del revés, no hi ha volta de full.
El mèrit és del senyor Ikea Clidice :P
Jajajajaja pobreta Elur-petita :-))
ResponEliminaTu ja ho volies fer de tancar-la!! era l'aixeta que estava feta al contrari de la lògica humana! :-))
Muntar mobles em sembla un d'aquells misteris inescrutables dels que mai en sabré la solució.
ResponEliminaMiro. Giro i regiro les instruccions i sempre tinc la sensació que són escrites (i dibuixades) en llenguatge criptogràfic. Per sort meva, sembla que la meva dona en sap un munt de llenguatges criptogràfics d'aquests. :)
poc a poc et quedarà magnífic!
ResponEliminarè, rè Assumpta, el trauma ja està superat :P
ResponEliminaSort en teniu que existim les dones Òscar! jejejeje
Espero que sí Deric!
Gràcies, maco! :*