viceversa ...

Nadal. Dos dies i estarem (sobre)vivint el Nadal. Haurem de somriure i fer esforços per no enfonsar-nos en la misèria i l'enyor. Com més poques hores falten per aquest refotut dia, més malament em trobo. El pes al pit creix desmesuradament i l'estòmac comença a queixar-se de mala manera. No m'agrada el Nadal i fa molt temps que em passa això. Encara recordo el dia en què em vaig adonar que s'acostava Nadal i només podia sentir un buit a dins. Era adolescent i tota la parafernàlia nadalenca em sobrava. Han passat, més o menys, deu anys (vint neus, n'han passat vint!!! a qui vols enganyar?!) i encara em sobra i el buit va creixent.

Serà el segon any consecutiu sense la mateixa familia de sempre. Perquè els que ens trobàvem (i ens trobarem) per Nadal sí que som familia, de sang i de sentiment. L'any passat perquè la iaia estava fotudota. Aquest perquè ja no hi és. Diuen que el dol dura un any i que es pot començar a despedir quan has viscut tots els dies assenyalats sense aquella persona que et falta. Encara ens queda una mica més d'un mes amb massa dies assenyalats, tots massa junts incloent-hi el seu aniversari.

Estic al pis. Sola. Enyoro al meu gat. Molt. Més del que ell m'enyora a mi. Segur. Si ara el tingués aquí segur que no estaria trista.

Aquesta tarda ha plogut amb ganes. M'ha encantat arribar a casa amb els peus xops, els pantalons xops, la jaqueta xopa, la bufanda xopa, el gorro xop i el paraigua ridícul que duia tan saturat d'aigua que degotava. Demà m'agradaria repetir. Com també m'agradaria tornar a veure la lluna creixent tornant cap a casa. Ja van dos dies que em fa aixecar el cap.

Nadal. I m'agradarà trucar a l'Ana, a la Laura i la Lídia, a la Sònia, la Mònica, en Fernando, a ... enviar més d'un i de dos i potser tres sms. Recordar a qui ja no truco ni escric mai perquè, per a o per b ja no formen part de la meva vida. I no sé si podré fer-ho tot això. Hi haurà la Jana a casa, creadora compulsiva de baves. Creadora i provocadora compulsiva de baves. El seu primer Nadal. El nostre primer Nadal amb ella. I també amb l'Arnau. Ara mateix damunt la taula hi tinc els seus regals. Gens pràctics. Dos ninots de roba, un per cada un. Dos gats, és clar, de fet un gat i una gata. El dubte que tinc ara mateix és si regalo el gat a la Jana i la gata a l'Arnau o viceversa.

Viceversa és una paraula que sempre m'ha fet certa gràcia.

Sobreviurem. Com cada any.

Que no sigui res i que pugueu trobar refugis tan dolços com l'Arnau i la Jana aquests dies i tots els altres.