Avui em quedaré a dormir per primera vegada al que serà casa meva a partir de ja i fins ves a saber quan. Girona m'ha rebut de la millor manera possible, oferint-me un vent gèlid portador de gotes d'aigua que semblaven agulles. He fet el camí del bus a la feina amb un somriure, totalment encantada amb la situació. Les fulles juguen a fer remolins i a ballar desenfadadament amb el vent. Està nevant en alguns indrets i saber-ho ja m'alegra la setmana. Fa fred i em revitalitza, tot i que a la feina, estant quieta, es porta malament.
Fins que no hagin passat totes aquestes 'festes' hi viuré sola. Després hi vindrà el gat. L'enyoraré molt aquests dies que no hi serà. I ell m'enyorarà a mi. Ja veurem quin càstig rebo quan pugi al poble per Nadal. Com a mínim hauré d'aguantar més de mitja hora de retrets miolats. Pobret... Ais... és que ja l'enyoro ara!
dilluns, 14 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'encanta una foto que tens d'en Pèsol-Txigrins tot ben assegudet i retallada la seva silueta davant d'una finestra!! :-))
ResponEliminaOstres, si jo vaig a un lloc i em reben amb gotes d'aigua que semblen agulles... no sé, eh?
Siiiiiiiii!!!! :-D :-D que m'alegro moltíssim que, posats a fer aquest temps, doncs hagi estat just per donar-te la benvinguda!! :-)
Jo em quedo amb un dia ben fred d'hivern però amb un sol tímid que t’acaricia quan passes per on ell il•lumina ;-)
Això sí: ambdues coincidim en que l'estiu, quan més lluny millor!
Tot nou, fins i tot el mal temps! :)
ResponEliminabona sort per Girona!
ResponEliminaGirona sembla un lloc perfecte per viure. Tot i el fred que jo no aguanto!
ResponEliminaSooooooooort!!!
Girona m'agrada, vaig tenir-hi molta relació fa uns anys perquè festejava amb un noi que vivia allà. Però aquest temps em resulta insufrible!!!! tens un gatet preciós, això sí!! :)
ResponEliminaLes agulles d'aquest matí eren suaus Assumpta ;P
ResponEliminaLa llàstima és que han sigut només 4 gotes, i quan dic 4 vull dir 4. jeje Espero que plogui aviat, estic farta de sol!
Una abraçada i gràcies per ser-hi! ;*)
El bon temps Clidice, el bon temps! ;)
Moltíssimes gràcies Estrip, un petó!
Sobretot si hi treballes Òscar, sinó el lloc perfecte seria per allà dalt el Pirineu o enmig del bosc o en aquella masia que em té el cor robat :P
M'encanta el fred!!!!!!!!!!!!!!
Gràciessssss!!! Un petó somrient!
A mi també m'agrada Nimue i aquest temps també i el meu gat també! jejeje
Una abraçada plena d'ànims!
Oooohhh!! Com enyoro Girona... És una ciutat que sempre rep bé! I estrenar pis així està molt bé! (Ho dic per la sensació que descrius, no pel fred, que jo sóc tipus sargantana).
ResponEliminaUna abraçada!
Girona és una ciutat fantàstica, gaudeix-la, abrigat, i no pensis massa amb els gats, que segur que després de 4 o 5 mimitos estaràn com sempre de carinyosos, jajajaa, molta sort i un petó gran per a tu Elur :)
ResponEliminaBé, la comanda ja es va servint, pel que veig. Com que tu no t´hi posaves, amb tan de tràfec, hi vaig haver d´anar-hi jo i fotre quatre crits.
ResponEliminaApa doncs, que disfrutis del teu nou "palau".I vigila el gat, no se´t pixi per les quatre cantonades del menjador. Això, però, ho fan els gossos, em sembla.
Bon fred, ( i que duri )
Bé, ja tenim alguna cosa, ja reconeixes que fa fred. A mi ja m'està bé, eh, però una mica menys també m'està bé, que no cal exagerar. Avui m'he exposat també a aquest vent i a aquesta pluja, i ara toca incubar alguna cosa. Però m'és igual, perquè els meus virus i jo anem a tot arreu, ni a ells ni a mi ens agrada quedar-nos a casa.
ResponEliminaMira, ho he de dir, encara que enyoris el gat, pren-ho com unes vacances, que també cal una mica de descans d'aquestes bèsties. Que es posen molt pesadetes, i ara que fa fred encara més.
Ja tens internet?
Aquí ha plogut tot el sant dia!! i pluja d'aquella que va canviant de direcció!! i jo allí, desamparada, pel carrer...
ResponEliminaEm sembla que aniré a Girona i tu vens a Reus!!
Fa 10 anys també vaig 'estrenar' pis a Girona Cristina i en vaig marxar... i l'enyorava. Com enyoro tot el que em fa sentir que sóc a casa :)
ResponEliminaUna abraçada.
Un gat Cris, un que enyoro molt. I no sé si estarà gaire carinyós quan em vegi, ja m'ho trobaré.
Moltes gràcies maca, un petonàs!
Moltíssimes gràcies Proveïdor d'hiverns a la carta, podries però cridar una mica més? sí? vaaaaaa... que jo canto però no serveix de res i mira que hauria de servir de molt. Ara miraré quines deïtats puc convocar per arriar el tema ;)
De moment el 'palau' és un caos silenciós i el gat, tot i que té cert complexe de gos, no es comporta com a tal ;P
Moltes gràcies i igualment :*
Diumenge més que ahir Xexu, però ahir amb el vent era una delícia. Avui ja no en fa tant (a fora, a dins la feina sí) però encara està núvol...
No em parlis de covar que entre el fred de diumenge, córrer pel pis descalça, el fred a la feina... estic un xic pioca.
oh... però a mi és quan més m'agrada tenir un gat, a lhivern perquè amb el fred no me'l trec de sobre. Quines coses, è?
Sense internet i sense tele, però ja he fet les gestions pertinents.
Oooooooooh Assumpta que bé la pluja!
Em sap greu el teu desemparament, però.
:)) ara mateix enlloc de viure a Girona m'agradaria viure a Setcases ;*)
A vegades, aquestes bèsties poden ser més humanes que nosaltres. I sense que els costi massa.
ResponEliminaGirona ha de ser un lloc molt maco on viure.
*Sànset*
ummm... per sort no en són gens d'humanes, però sí que demostren tenir més sentit comú Sànset ;)
ResponEliminaGirona és un lloc ben maco, sí. (hi falten muntanyes, però no es pot tenir tot ja se sap :P)
Una abraçada!
ai, aquests animalons rancorosos!
ResponEliminaEspero que passessis bona nit! Jo, les primeres nits en llocs nous, sempre les passo molt malament... :/