I dic jo que Murphy podria prendre's uns dies de vacances, no?
Ja fa temps que hi ha una constant a la meva vida i per culpa seva començo a agafar complexe de conillet amb rellotge. Faig tard! Faig tard!
I és que quan jo hi vaig, tothom n'ha tornat.
Fa tres dies que vaig fer una pregunta tot sabent-ne ja la resposta. Diuen que el no el tenim sempre, que cal buscar un sí. Jo buscava un no i em vaig trobar amb un sí. Mentalment, mentre em feien cinc cèntims i mig del sí, vaig anotar: 'ja ho sabies Neus, o sigui que no passa res', mentre em venia al cap la canço de l'Alanis Morissette.
I porto tres dies preguntant-me si passa res o no passa. Perquè res pot passar o no, malgrat no ser.
Amb aquestes apareix Murphy i em recorda, massa vegades en un sol dia, que allò que jo volia no ho tindré i que no té cap mena de problema en anar-m'ho passant per sota el nas dia sí, matí també, migdia no pot ser menys i vespre podria ser (i va ser). Cal? potser sí.
Potser n'hi ha prou en anar fent la viu-viu, riure tan com es pugui i anar passant dies, que acaben siguent anys.
Potser és que hi ha somnis que no poden canviar de categoria.
Potser és que no hi ha potser. Pot ser?
I estic dubtant sobre com prendre-m'ho tot plegat, perquè hi havia coincidències que m'agradaven (i m'agraden), malgrat tinguin un sí per resposta.
Això ho vaig escriure ahir.
Avui ho veig tot igual però diferent, avui el món es veu a través de la pluja i, tot i ser dimarts dia guerrer com pocs, és tot més amable sota la pluja...
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
aquí també ha plou. han canviat les olors, els sons, els colors.
ResponEliminasaps que no sóc bo dient coses importants. Però, si m'ho permets, sec aquí fora escoltant els colors de les ombres de la pluja.
Per si vols compartir silencis.
La resta la coneixes, N.
:o)****
Tinc un amic molt estimat que també escriu entre línies... però jo sé què posa dins cada espai i entenc els seus escrits...
ResponEliminaEls teus els puc imaginar, intuir... si avui, dimarts amb aigua, tot et sembla més amable, ja és quelcom positiu.
Ostres!! Estic escoltant la cançó de Goear que has posat i l'he clicat sense mirar el títol... ara l'he mirat perquè m'agrada i just m'adono que es diu "between the lines" i quan he posat això d'escriure "entre línies" no ho havia vist! :-)
No sé si has triat la cançó perquè t'agrada o per donar-nos el missatge de que era el que tu feies... sigui com sigui, m'agrada! :-)
Potser algun dia la teva visió perifèrica girarà cap un altre cantó i trobarà la resposta que vol sentir... Ho espero!! ;-)
Moltes gràcies Poeta :) però amb un somriure è? que de tristesa no n'hi ha pas en les meves paraules, hi ha acceptació i un punt de rebel·lió.
ResponElimina:****
oh... no ho sé pas Assumpta, com que també penso entre línies a vegades ni jo m'acabo d'entendre... ;)
Amb pluja qualsevol dia és més amable, sobretot quan fa taaaaaaaaaaan de temps que s'espera! (saps? els dimarts no m'agraden)
La cançó perquè m'agrada i pel missatge.
Petons i gràcies, maquíssima!
no he trobat el que buscava...(la cançó de la janis ian!) però aquest versionat de clarinet també fa per dia plujós!
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=d1tAZT9Nb94
diu Murphy que si alguna cosa pot anar malament, no hi pateixis: hi anirà.
ResponEliminasort que plou i si, tens raó, tot pot ser més amable quan l'aigua ens rega la terra, que ja li feia falta :)
res és per sempre, no ho oblidis. Ni allò bo ni allò dolent :)
no he dubtat ni un moment que seria amb un somriure!!
ResponEliminatu i jo, junts i seriosos???? això seria la fi de les civilitzacions conegudes! La fi del món!!!! X¬DDDD
(per cert... et fa res que passi un estona cap a dins? és que començo a estovar-me amb tanta aigua...)
(ei.. t'e)
:o)**********
Fanal Blau... moltes gràcies! sobretot per descobrir-me la Janis Ian, la desconeixia totalment.
ResponEliminaLa versió en clarinet, però la deixo per un altre dia, ara mateix escolto la Janis per l'Spotify ;)
Murphy podria haver callat el primer dia Clidice, però ja que va parlar, l'haurem d'escoltar... quan ens vingui de gust ;)
Als meus peus i al meu cap també els hi feia falta ;*)
Home Barbollaire, no em vulguis carregar l'extinció de l'espècie humana a mi, è?! que jo de seriosa també en sóc i molt.
:*)
Estava pensant i potser, tancar la porta és el millor que es pot fer per seguir caminant i trobar-ne una altre que es pugui obrir...
ResponEliminaAquí ja plou i ha fet un parell de trons d'aquells que ho fan tremolar tot :-)
No s'hi val Assumpta... perquè a tu et trona i a mi no è?! hooooooooooome!
ResponEliminaLes portes... bah el vent ja les obre i tanca quan vol!
Nousé ;-)
ResponEliminaTampoc ha tronat molt, en total han estat TRES trons ;-) Els dos d'abans i un fa poc... això sí, han estat forts!!
Estimada Elur.
ResponEliminaNo he entès res. Per això entenc el que vull, i et felicito. O entenc el que no vull i t'he de dir que em sap greu. Collons, a mi em costa llegir entre línies. Com puc saber què vol dir el Sí si no sé quin No buscaves? I passo de llegir els altres comentaris, que no m'agrada copiar. Un senyal, necessito un senyal!!!
Has escoltat "plou al cor" d'el Mestre Serrat?.... ja em diras. Un petó nòmada :)
ResponEliminaSi quan tu vas tothom torna és perquè no segueixes el teu propi camí (versió rústica: no trobaràs rovellons anant darrera un boletaire)
ResponEliminaLa llei de Murphy és per a tothom, per tant no és excusa ni consol. Valor i determinació és el que ens fa falta per a seguir el nostre camí.
Llaurem-lo a les pedres.
Petonets.
Jo crec que també mig intuïsc entre línies el teu escrit -o tal vegada l'interprete a la meua manera-, però el cas és que em sent prou identificat... i no tinc resposta possible que pronunciar.
ResponEliminaAssumpta, em guanyes 3 a 0... i no podrem dir el mateix del Barça ;P
ResponEliminaEstimat Xexu, és igual.
Un senyal? doncs que estic bé o sigui que felicita'm per no haver fet un gran drama d'una petita derrota.
Gràcies :*)
Doncs no... i t'agraeixo el sugeriment Cris, però no m'abelleix d'escoltar-la, segur que és trista i a mi la pluja no m'entristeix ;*)
Saps què passa Ferran, que jo sí que faig el meu camí, els altres fan el seu, a vegades coincidim en algun tram i d'altres no coincidim mai. I voler que un camí s'encreui amb el teu sí o sí, no fa que passi. Per tant segueixo caminant i gaudint dels que sí caminen al meu costat, independentment del temps que coincidim.
Murphy no el faig servir d'excusa.
M'agraden les pedres llaurades!
Gràcies! Petons!
No passa res Toni, la meva resposta la tinc jo, la teva l'has de bucar en tu.
Gràcies per passar! una abraçada i ànims!
Un pèl trista potser si ho és, peròtambé un dels temes més macos del Senyor Serrat.... jo li vaig posar aquesta lletra a un post meu, al V/N ja fa temps.... saps amb quina foto la vaig acompanyar? Amb un cor dibuixat amb aigua, a una escala, en un dia ben asolellat.... Titulat al meu cor hi fa sol.... A mi la pluja també m'agrada i si estic a casa i no al carrer "ni te cuento" :) Si algún dia l'escoltes, ja em diràs! Bona nit elur
ResponEliminaUhm... és un d'aquells escrits que crce que només pots entendre tu... Però m'ha sobtat això de "hi havia coincidències que m'agradaven (i m'agraden), malgrat tinguin un sí per resposta." Malgrat? Si sembla que tot encaixa, no? Potser una empenteta...???
ResponEliminaòbviament, suposo que parlo per parlar... agafa-ho per on més t'agradi, hehe
petonets maca!
Ja trobaré algun moment per escoltar-la Cris, segur. A mi m'agrada tan si estic dins com no, de fet avui m'ho he passat teta passejant-me mentre plovia :)
ResponEliminaBona nit maca!
Laia... ets tan maca! no dona, no, ni empentetes ni punyetes. No calen. Les coses sçon com són i està bé que siguin així.
T'agraeixo que busquis el costat positiu, de debó.
Espero que et sentis ben pagada amb el somriure que m'has provocat :)
Petonassos, preciositat! :***
a mi també m'ha passat a vegades d'esperar un no per resposta i rebre un sí i quedar-me ben fotut perquè volia un no.
ResponEliminaquines coses que té la vida è Deric?
ResponEliminauna abraçada!
llegit-me ara mateix em semblo una mica insolent, i això és perquè el meu comentari era una paròdia de consell i em vaig deixar al començamet: "La galleta de la fortuna dice..." XD
ResponEliminaA vegades només m'entenc a mi mateix, potser no em sé explicar. No per això deixo de riure, però estaria millor si sabés transmetre l'acudit.
Records al Pèsol!
bah! no t'has de preocupar ben gota Ferran, no em vas pas semblar gens insolent!
ResponEliminaGràcies ;)
De part teva!!