Aixeco el cap des del meu racó de la feina i miro allà on ahir i cada vespre, quan ja és negra nit, hi veig la 'nòria'. Com pot ser si ara hi veig les parets de l'edifici? Era un miratge allò d'ahir?I parlant de miratges, pot ser que en vegi enmig de paraules? o gestos? o somriures i mirades?
Cada dia que passa veig més clar que m'erro anant i vinguent amb el que penso de segons qui i de tothom en general. Això sí que no és cap miratge, no?
L'altre dia, mentre rumiava tot badant amb el paisatge, vaig tenir la necessitat d'escriure això a la llibreta:
Hi ha una cosa que he d'aprendre a no fer: jutjar les actituds alienes d'acord amb la meva reacció davant d'elles.
A vegades en alguns gestos, i sobretot paraules, sóc tan burra que hi veig miratges (2 fig).
els gargots és el que em surt aquests últims dies quan agafo la llibreta o algun paper per escriure ...
ResponEliminadoncs desconec si encertadament o no però jo faig exactament el mateix: jutjar els altres segons el que jo faria. de mirtages vaig escàs, això sí!
ResponEliminaM'ha semblat que avui els nostres posts tenen una lleugera i relativa connexió!
ResponEliminaUtnoa
estic d'acord am la teva reflexió, també l'anotaré.... Un petó elur :)
ResponEliminaPotser no m'he expressat bé Òscar, em referia a la meva reacció davant les seves actituds, decisions, etc...
ResponEliminaDeu ser que no et cal inventar-los allà on no són ;)
Doncs jo diria que no Utnoa, no hi acabo de veure la relació. No em sento un bitxo estrany, ni tampoc crec que els altres en siguin, només que a vegades m'erro interpretant algunes coses i allà on em pensava que hi havia una gota, resulta que hi ha un plàstic (sí, ja. és una metàfora pobríssima :P) però no és culpa dels altres sinó de la manera en que jo m'ho he mirat. No sé pas si m'explico...
Gràcies Cris, un altre per a tu!
Ai, com d'identificat em sent amb el post! (altra vegada)
ResponEliminaEm sol passar això, i m'apunte també el que vas a puntar tu a la teua llibreta, de vegades cal recordar-ho.
I si no jutges les actituds alienes d'acord amb les teves reaccions, com ho has de fer? Si una actitud et repugna, difícilment podràs trobar-li un altre sentit, o jutjar-la com a positiva per altres qualitats. És més, si et repugna, és perquè és també una cosa que no faries, i per tant també jutges pel que tu faries en aquest cas. I que lletja és la paraula 'repugnar'!
ResponEliminaAi mare, quin post més complicat, Elur!! :-)
ResponEliminaAra bé, si tens il·lusions i són maques, doncs benvingudes siguin :-)
Per cert... la "nòria" hi és o no hi és? :-)
I la pregunta més important: Els quatre gols van ser un miratge?
I la segona pregunta més important: T'agrada ja una mica més el color groc? :-)
No és que siguis burra, ho dubto, ets persona i sents i notes i veus miratges, com no...
ResponEliminajo diria: - Sóc tan creativa i visual que hi veig imatges.
ResponEliminaMagnòlies
Ben segur que veus miratges enmig de paraules. Per exemple, aquest comentari, que de fet no existeix :-)
ResponEliminaaixò de que t'hi sentis identificat Toni, em crea un conflicte, per un costat em fa gràcia i per l'altra em sap greu per tu... una abraçada!
ResponEliminaHome Xexu... mira que posar-me taaaaaaaaaaantes vegades en un sol comentari repugnar! ja et val, è? :P Si mai busques un sinònim de repugnància er diré que CR7 és l'exemple més clar.
Si t'ho mires així, tens tota la raó, però jo no anava pas per aquí. És, més o menys, allò de que jo no puc controlar el que sento, però sí què en faig d'allò que sento... o que no puc responsabilitzar als altres del que jo penso i sento.
M'explico fatal, ho sé...
jejeje no pas Assumpta!
L'error rau en creure's els miratges ;)
Doncs no! hi ha un edifici!! no sé pas com és que la hi vegi, perquè avui també l'he vista!!!! ai ... el meu cervell està alcorconat!
Van ser una gran realitat!
aisss.. el color groc... t'he respost a casa teva... m'agrada el Groc Iniesta! jejeje
Guapa!!!!!
Gràcies Cesc per la confiança! que confies en que no sóc burra vull dir ;P
Gràcies maco! ;*)
O que tinc al·lucinacions Magnòlia? jejeje
Gràcies per la visita! Benvinguda!
Home GripauBlau... ara m'has mort... només 'miratginàriament' és clar ;*)
Jajajajaja què bo el comentari de gripaublau :-))
ResponElimina(bé, tot i que no existeix cap comentari de gripaublau, jo també he tingut un miratge)
ahir el Barça va guanyar i tot i que podria semblar un miratge, de tan avorrit que va ser, no ho és!
ResponElimina;*)
Fàcil de dir, difícil de fer. Quan algú fa quelcom que no ens agrada, ja parteix en desaventatge!
ResponEliminaSí, tens raó. Hem d'intentar posar-ho en pràctica. Miraré el proper programa de La Nòria amb uns altres ulls...
Ja et trobes millor?
ummmmm... no cal que et torturis Jordi, la Noria amb escoltar-la n'hi ha prou per saber que no pot ser bo de cap manera mirar-s'ho i tot!!
ResponEliminaSí, gràcies, mica en mica i quasi sense nas, però millor ;*)
Em fa patir cada vegada que dius això de que et cau el nas a trossos o que ja quasi no tens nas!!
ResponEliminaFem una col·lecta per una reconstrucció estètica? :-))
Espero que avui estiguis millor!! :-))
jajajjaja Assumpta, no pateixis! el meu pobre nassiró està adolorit i fent una muda de pell a la força, però no el canviaria pas per cap altre!
ResponEliminaSí, sí, estic millor, sobretot perquè no haig d'anar a treballar! jeje
Tens festa? És el "Dia d'Alcorcon" avui a La Garrotxa? ;-))
ResponEliminaAcabo de veure el teu comentari a cal Jordi de la Banyera i he rigut mooooolt!! :-)))
Sant Narcís (hi havia una mosca a la botiga que espero que se l'hagi enduta), que no sabria dir-te si tenia algun bei alcorconès, segur que sí! XD
ResponEliminaA Girona citi és festa i menda curra a la petita capital de província. Per tant menda s'ha agafat festa demà i tot, i per tant menda té un magnífic cap de setmana de 4 dies davant dels morros encetats pel refredat. Però com que sóc bona per anar a treballar sense trobar-me bé, també en sóc per anar a rondar!
Avui me'n vaig a Pals, que no Palcorcón!
Petons!
Crec que és el miratge (o el post) més divertit que he vist mai (o que m'he pensant veure), de fet encara estic rient (o nmés m'ho penso...??)
ResponEliminaSalut!!
M'hauràs d'aclarir Miquel si rius del post o de les cullonades que diem en els comentaris ;)
ResponEliminaQuè és realitat i què no? vet aquí la qüestió!
La 'nòria' hi és i no hi és.
Salut!!!
Espero que no t'enfadis si et dic que encara no ho he entès massa bé, però una relectura em dóna algunes pistes. Vols dir que tu pots sentir unes coses però pots triar amagar-les, per exemple, i no posar el pes en un altre amb aquests sentiments? Vaja, això està basat en el teu propi comentari, però no sé si m'hi acosto o segueixo fred, fred.
ResponEliminaSant Narcís s'emporta les mosques? :-))
ResponEliminaParaula de verificació: "underbou" o sigui, "sota del bou" (que no hi neva ni plou)
Enfadar-me? i ara! però veig que m'he explicat fatal!
ResponEliminaA vegades quan algú et diu una cosa, tu n'hi veua una altra. Per tant no pots enfadar-te amb qui ha parlar, t'has d'enfadar amb tu que no has ecoltat bé. S'entén millor així? és que noi, amb questa calipàndria que porto tinc el cap més que espès...
Un petó!
Hi ha una llegenda sobre Sant Narcís i les mosques Assumpta...
http://www.terra.es/personal/santnarcis/mosques.htm
i sempre he sentit a dir que a partri de Sant Narcís aquestes van desapareixent. ;)
Aquí tampoc... aviam?.......... no, a dalt encara hi tenim el cel :P
petons!
aquí també n'hi ha una versió dels fets Assumpta : http://www.ciutatdegirona.info/Catala/Llegendes/santnarcis.html
ResponEliminajeje
T'anava a preguntar d'on havies tret aquesta imatge tan preciosa i resulta que l'has feta tu! M'encanta, elur! :) Semblen dos peixets ballant dins l'aigua... ains...
ResponEliminaI quines paraules tan sàvies... Hi ha una cosa que he d'aprendre a no fer: jutjar les actituds alienes d'acord amb la meva reacció davant d'elles. És tan difícil...
Gràcies Núr :) vaig començar gargotejant fulles i va aparèixer un peix i al final van ser dos... encara hi vaig guixant una mica cada dia fins que quedi un pastel horrible :P
ResponEliminaUn petó!