A Arenys s'està fent el recompte de vots. No sé si ha guanyat el 'sí' o el 'no'. Poc m'importa, no és vinculant. Només sé que voldria viure en un país lliure, en un país on la gent fos lliure.Qui diu que som de la seva propietat, els mateixos que si poguessin ens borrarien de tots els mapes, han quedat ben retratats.
L'important avui és que s'ha fet un pas endavant, la primera passa. Potser costarà moure l'altre peu, però l'impuls ja està donat... ara només falta que ens deixem portar per l'empenta.
Tinc una migranya impressionant... i no sabria dir si és a causa del canvi de temps o per culpa de totes les barbaritats que he sentit i llegit i per les que sé que llegiré i escoltaré.
No vull pertànyer a una societat que em menysprea pel fet de ser catalana, pensar i parlar en català i estimar la meva terra per damunt de qualsevol altra. Jo a ells, per fer el mateix que jo, per ser com jo, no els menyspreo gens ni mica.
El que m'entristeix cosa de no dir, és que s'aborti la democràcia i qui hauria de defensar-la s'apunta a acabar-la d'escanyar.
Jo vull viure en un país lliure, en una Catalunya lliure.
Estic tan lligada a la meva terra com aquesta senyera al cim del Tossell.
Completament nuades*.
*Gràcies J pel títol ;)
Aquest escrit és perfecte. Només falla una sola cosa, la teva migranya. Cuida't molt i millora't, però ni el dolor evita que puguis escriure amb el cap ben clar, i des del cor. M'ha agradat molt el que has escrit, i no em sorprèn venint de tu que sàpigues expressar tan bé un sentiment que em puc fer meu, i que molts es faran seu. Ara mateix apuntaré aquest post a la meva llista de posts mítics, perquè... perquè... jo no tinc més paraules. Només tu sabries valorar amb mots la grandesa d'un escrit així si no hagués sortit de la teva pròpia mà.
ResponEliminaPer la nostra terra, que també estimo per sobre de qualsevol altra. Per la nostra claredat d'idees, que no marginem a ningú perquè parla diferent ni s'estima la seva terra. I perquè per un sentiment així, i persones com tu, val la pena lluitar. Jo també vull una Catalunya lliure.
Pel dret a poder decidir cal lluitar. Com diu en Xexu, un post excel·lent. Cuida't :)
ResponEliminaM´ha agradat molt el que dius avui, penso el mateix que tu.
ResponEliminaLlàstima de la migranya,no escoltis el que no val la pena d´escoltar i sent només allò que vuguis sentir, encara que sigui només per un dia. Quan haurà plogut una mica, tot anirà aigua avall, la migranya i els bocamolls.
un post genial, inyu...
ResponEliminasaps? fa molt de temps que penso que les Espanyes tenen més por a la intel·ligència que a la violència.
Com sempre no es pot generalitzar, però si a nivell de mass-media i gent que mana.
La violència saben com tractar-la. Els castellans porten segles i segles en aquest tema.
El pensament, el raonament... els atabala..
I així ens va a tot.
Uns petonets dolços i guaridors per la migranya, nina
:O)*******
Petonets !!!
ResponElimina:)
L'he llegit i he pensat que no podia estar més d'acord! I, quan he mirat els altes comentaris, he vist que tothom deia el que jo volia dir.
ResponEliminaHo has expressat magníficament!!
Jo també tinc mal de cap i segur que és pel canvi de temps tan fort... però la migranya és molt més forta, així que cuida't moltíssim, descansa, fes nones, somia amb l'Iniesta i el Chigrinsky (o com es digui) :-))
amèn Elur i cuida't.
ResponEliminacuida't. Jo voto si! encara que no sigui vinculant.
ResponEliminaMolt ben dit, com diria aquell: no fa falta afegir-hi res més.
ResponEliminaNo és "vinculant" en el sentit estricte i políticament legal de la paraula, però sí que ho ha de ser per a nosaltres. No per voler la independència, aquesta convicció ja l'hem de tenir i no ens han de condicionar uns resultats (si ho fan és que potser no tenim tan lar cap a on volem anar). Però sí que ha de ser vinculant per fer pinya, perquè juntament amb tota la propaganda que els falangistes ens han ajudat a fer, el "sí" constribueix a la iniciativa d'altres localitats de Catalunya que també volen fer aquesta mateixa consulta als seus ciutadans.
ResponEliminaDeixar-nos portar per l'empenta... és exactament el que hem de fer, deixar que la riuada se'ns emporti i... a veure fins a on arribem.
Petonassos maca i fora migranya! :)
No és vinculant, però és moralment aclaparador, l'inici d'una nova manera de fer les coses, d'encarar el nostre futur. Quina lliçó han rebut els polítics de curta volada!
ResponElimina(i perdò per això de volada, nòmada del vent ;)
Bon post. Un primer pas que potser no té transcendència, però que calia fer.
ResponEliminaAdéu!