Quan sento la clau a la porta, com s'obre, passes i com es tanca, amb la seguretat de que els que eren fora ja han tornat, em deixo dur fins on Morfeu vulgui.
divendres, 18 de setembre del 2009
nit de llampecs ...
Ronden dos quarts d'una quan em poso al llit. No fa gaire estoneta que m'estaven fent dentetes amb una tempesta nocturna quilòmetres enllà. És posar-me al llit i sentir un tro llarg i llunyà. Ja s'acosta, penso. I em disposo a dormir una mica a contracor, fa molt temps que no visc una nit de llampecs. Cada vegada que tota jo comença a cedir als braços de Morfeu, un tro em desperta els sentits. Cada vegada són més propers. El llamps ja inunden l'habitació amb la seva llum blava. I després del tro que esquerda el cel de punta a punta, cau tota l'aigua. Ara desesperadament, ara suaument, com un oneig. Com el meu son, que vaivé.
Quan sento la clau a la porta, com s'obre, passes i com es tanca, amb la seguretat de que els que eren fora ja han tornat, em deixo dur fins on Morfeu vulgui.
Quan sento la clau a la porta, com s'obre, passes i com es tanca, amb la seguretat de que els que eren fora ja han tornat, em deixo dur fins on Morfeu vulgui.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
els únics trons i llàmpecs que m'agraden són els que, de tant en tant, citava el capità haddock de tintín.
ResponEliminaCalcada a la que vaig viure jo.Només que va haver-hi un moment que em pensava que algú m´havia maleït, perquè en va petar un ben bé a sobre el sostre. Quin espetec!.Intraduïble.
ResponEliminaOooh... a mi m'ha encantat... al llitet i amb la meolida de fons ^^ Aigua, aigua i més aigua... i de matí, el cel ras i els carrers nets ^^ Ara sembla que hi torna, però amb suavitat...
ResponEliminaToma post maco!!!
ResponEliminaEstà escrit que sembla un poema "el tro que esquerda el cel de punta a punta, cau tota l'aigua"
És preciós...
Segur que has descansat molt bé i el mal de cap ha fugit ;-)
Per cert, això de que quan comença el Goear es senti primer un anunci de cervesa Estrella només em passa a mi o ho sent tothom?
És que m'ha passat abans a cal Cesc, però no he dit res... però ara em passa també aquí. Ho he provat al meu blog i no passa.
M'ha traït el subconscient jeje... Cervesa San Miguel, quicir.
ResponEliminaAl final tot arriba. Un vespre que potser t'anaves a posar al llit una mica emmurriada, finalment acaba amb llamps i trons, que per un altre seria empitjorar-ho, però per tu és el senyal de que ja et pots adormir amb pau interior. Tot a lloc, i potser avui pluja i tot. Nosaltres hem tingut estones de tot. He pensat en Edinburgh, i la seva inestabilitat. M'ha agradat.
ResponEliminaJo també sento l'anunci aquest abans de sentir la cançó, potser els de goear necessiten dinerets.
Les tempestes com aquesta em recorden a les seqüències musicals interpretades per grans orquestres dignes del millor llibret d'òpera (i no és pas que en sàpiga massa del tema, la veritat)...
ResponEliminaÒscar... ets terriblement terrible. D'encantador, vull dir!
ResponEliminaJo en recordo un d'aquests Estranger, de fa temps, que em va deixar asseguda al llit de cop, literalment. I això que dormia, i això que els trons no m'han fet mai por :)
Avui no he vist ploure en cap moment Laia... és una llàstima, però vaja...
Ara s'ha girat vent... aviam què porta.
Petons!
jejeje Assumpta, no exageris, va!
Va ser ben bé com si fessin explotar un globus ple d'aigua :)
Doncs no... he passat una nit estranya, he dormit massa poc i malament, amb fred... just quan començava a estar bé ha sonat el despertador. Dormir així no és gaire produent quan es té migranya... però m'és igual.
Ummm... ara he vist això de la publi, aquest matí no ho feia pas. Em fa ràbia. I més que sigui d'aquesta marca.
A mi m'agrada el teu comentari Xexu, molt.
Un petó, maco!
El teu comentari també m'agrada molt Manucrits :)))
Petó!
Ohhhh... que m'agraden, les tempestes! Quan més fortes millor. Bé, tampoc sense exagerar. I que m'enganxin a casa, a poder ser.
ResponEliminaJa començo a demanar massa, no?
Un petonot, maca! ;*)
No sé si demanes massa Buk, el que sé és que ja no sé si t'agraden o no les tempestes! jejeje
ResponEliminaUn petonàs, maco!
Has aconseguit amb la teva descripció, fer sentir la calma d'abans de la tempesta al bell mig dels llamps i trons, enhorabona!
ResponEliminaMoltes gràcies Lluís!
ResponEliminaBenvingut :)
elur, doncs la que ha caigut avui al Maresme és de primera plana de les notícies, mare de deu senyor.... granissada i tot, uf.... Ara ja no plou, i és una pena, per que dormir amb la fresqueta i el sorollet de les gotes d'aigua m'encanta.... Bona nit :) Un petó
ResponEliminaui Cris... em sap greu, però si no ha plogut a Barssalona, o a alguna de les seves segones residències, no ha plogut enlloc... i això de ser portada, va car! jejejejejeje
ResponEliminaJa ho podràs disfrutar, no pateixis, segur que no tarda gaire a ploure alguna nit :)
Un petó! Bon dia!