Finalment va arribar la pluja. Sí, ho sé, només ens va arribar a uns quants privilegiats i en quantitats exagerades. No es pot saber si és on van caure més litres, no pas a tot arreu es disposa d'una estació meteorològica, però el poble va ser el protagonista amb 104 litres, encara que el xati del temps no es digni ni a anomenar-lo. Si hagués sigut Barcelona, s'hauria fet pesat de tant que ho hauria repetit, no em digueu que no. Però clar... un poblet petit de la Garrotxa, que temps enrere s'oblidaven de posar als mapes els de la seva pròpia comarca no importa tant... total són 104 litres repartits entre uns 2000 habitants...
Quan va caure aquesta quantitat d'aigua jo no hi era. Estava treballant i mirant com plovia a Girona i pensant que si no hagués fet les fotos als núvols del matí, hauria tingut temps de fer tot el que anotava mentalment, com ara gafar una bossa més gran i posar-hi el paraigua... Tot i així no em sabia greu no haver-ho fet. Si hi ha una cosa que m'agradi és passejar sota la pluja, només que em preocupava el llibre i la llibreta i que arribessin a casa mig desfets. Sortint de la feina només queien quatres gotes i just quan enfilava els últims 50 metres les gotes es van fer grosses com un puny i es van multiplicar per mil. Tothom corria menys jo, que anava tot xino-xano tapant el llibre amb el braç... Tot plegat és aigua, pensava.
Ara l'aire ja és diferent. Els colors són diferents i les olors i...
Ja hem fet el tomb i l'estiu, sortosament, s'acaba.
Tenir la certesa de que res no dura eternament és un alleugeriment terrible.
diumenge, 6 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aigua del cel!!
ResponEliminaAigua que desfà la calor,
que oxigena l'ambient
que ajuda a respirar,
que regala somriures,
que ens omple de força,
de ganes de fer coses,
d'il·lusió.
Aigua que fa... olor de tardor!!
En aquest precís instant PLOU A REUS!! :-))
Hola. Fent camí he arribat a aquest blog i m'ha agradat.
ResponEliminaVolia saludar-te i també comentar, del teu post, que també sento que el canvi constant i la incertesa del què passarà en l'instant següent deixen un gust agredolç a la boca. Et referies a això en la darrera frase?
Fins aviat.
Ostres què mal repartida... a mi ni una goteta! Bé, però ja va bé, que segur que tu l'aprecies molt més que jo :-)
ResponEliminaa l'emporda la tramuntana ens ha allunyat l'aigua
ResponEliminapero ho espliques d'una manera que esa fa agradable.
es maco deixarse mullar per la pluja.
salutacions!!
Sembla mentida que hagi plogut tant al teu poble.
ResponEliminaA Barcelona, com va dir Tomàs Molina un dia, una mica de tot i molt de res (o algun embolic similar que es va fer).
Adéu!
Perdona, on dius que cau això de la Garrotxa??
ResponEliminaMe n'alegro molt Assumpta! Espero que l'hagis ben disfrutat ;*)
ResponEliminaHola Ju, benvinguda i gràcies :)
No, no em referia a això, a mi m'està bé que les coses no durin per sempre i ser-ne conscient, et fa la vida més fàcil a vegades.
Mal repartida? potser sí... per una vegada que ens toca molt d'alguna cosa! jeje
Cadascú a la seva manera Laia ;*)
A l'Empordà haureu de fer una porta per aturar la Tramuntana de tant en tant Sargantana.. us espanta la pluja massa sovint :P
Per anar bé ho hauria d'haver fet durant tota una setmana sencera Albert... però no es pot tenir tot.
Salut!
Ai Xexu... no sé si dir-t'ho... ja ens hi sap massa gent! ;)