I finalment arriba la tardor... tot i que encara fa massa caloreta.
...
setembre, 22
Desdiu-te del domini
inflexible (abans
que es desboquin les hores).
Asserena l'efímer
trajecte, si pretens
no saber-te d'enlloc.
III _ Interlínia
Montserrat Rodés
...
Desdiu-te del domini
inflexible (abans
que es desboquin les hores).
Asserena l'efímer
trajecte, si pretens
no saber-te d'enlloc.
III _ Interlínia
Montserrat Rodés
...
Potser ja van essent hora de buscar-me un lloc... i la tardor és un bon moment per traçar camins nous o reaprendre les rutes antigues i apreses fa temps.
(actualització a les 11:51 pm)
Amb la tardor vindré
Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.
Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.
Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.
Miquel Martí i Pol
Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.
Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.
Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.
Miquel Martí i Pol
Mmm... una mica críptic aquest comentari final, però sigui com sigui, tant de bo trobis el teu lloc, i que sigui aviat. I paciència, que la fresqueta ja treu cap, i espero que no ens decebi. Almenys no hem tingut un setembre estiuenc d'aquells tan horribles...
ResponEliminaEl teu lloc serà allà on tu vulguis ser i on t'hi sentis còmoda... rascant una miqueta segur que hi arribes :)
ResponEliminaperò si et costa trobar-lo, sempre tindràs un raconet al Cau per poder-t'hi refugiar!! :)
[el comentari anterior era meu, perdó, s'havia publicat abans d'acabar!]
De moment tenim un setembre prou generós Xexu... però hauria de fer més fresqueta pel meu gust.
ResponEliminaA vegades semblo críptica, però només és perquè no aconsegueixo explicar-me el que vull dir ;*)
oh... potser sí que és així de fàcil Laia...
Sé que tinc un raconet al Cau, tu el tens al meu cor, preciosa.
Sé que el comentari eliminat és teu... però ara ja no hi ha missatge eliminat ;*)
i que fàcil que ho fa en MMP!
ResponEliminaEspero que trobis aviat el teu racó.
Sort amb la cerca del nou lloc, ho aconseguiras abans del que et penses :-)
ResponEliminaPetons!
Que fàcil que sembla quan ho fa en Miquel Martí i Pol, Jordi!
ResponEliminaja m'agradaria a mi saber-ne una mil·lèssima part...
Gràcies maco, jo també ;*)
Algun dia DoMM... tot arriba, diuen.
Gràcies! Petons!!!
Bon primer dia que neix tardorenc!! :-))
ResponEliminaHas fet un post que és una maravella en tots els sentits (dit sigui "sentits" en tots els sentits jaja)
Vull dir que la foto de la fulla és d'una bellesa humil que roba el cor... i què dir de la música que enamora l'oida?
De Vivaldi tothom en coneix la Primavera, però a mi m'agrada més la Tardor :-))))
I els poemes!! (un d'ells em sona haver-lo llegit recentment jeje)
Espero que la tardor t'ajudi a trobar els camins i els llocs, perquè (per descomptat!) que t'ho mereixes :-)))
Petonassos!
Quines rebudes més maques que esteu fent a la tardor! La peça de Vivaldi no recordo haver-la escoltada mai... La primavera, en canvi, sí!
ResponEliminaI els poemes, el darrer preciós!
El millor? La foto! :)
ais Assumpta... quin primer dia de tardor tan estiuenc! :P
ResponEliminaTotes quatre estacions de Vivaldi són una meravella. Jo me les quedo totes quatre ;)
Ostres... no descomptem tant que encara ens quedarem sense res! jejejejejeje
Moltes gràcies, maca! Petons!!
És l'enamorament Núr, la tardor ens té el cor robat ;)
Et recomano que les escoltis totes quatre, t'agradaran segur.
Gràcies, està feta baixant del Puigsacalm la tardor passada :*)