S'acaba l'estiu i els dies ja són més curts. Ara, més que mai, li encanta dormir amb la persiana oberta. Dies enrera quan el sol sortia entrava a través de la persiana i el primer que il·luminava era el coixi i, per tant, el seu cap. Molts dies s'havia despertat al notar la llum. Ara quan s'aixeca, el sol encara no ha sortit o tot just despunta. Cada dia, quan salta del llit, s'apropa a mirar l'horitzó a través de la persiana i contempla Rocacorba sense pensar en gariebé res, només mirar, observar, notar i sentir.
Però hi ha dies, com avui, que té la necessitat de fer alguna cosa més, com agafar la càmera i immortalitzar un cel preciós, amb un sostre de cotó fluix tenyit de roig.
Llavors s'engresca massa i entra a la dutxa tard i en surt encara més tard, portar els cabells tan llargs és tot un inconvenient si tens pressa, i s'ha de vestir a més córrer i marxar només havent begut un glop d'aigua... Això sí, amb la satisfacció d'haver-se fet un regal preciós només començar el dia.
divendres, 4 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Són les prioritats. De vegades val més fer un sprint de darrera hora per no perdre's un mar maragda, un cel de cotonets o un sol taronja.
ResponElimina:)
Si tothom es concedís un petit regal com aquest cada matí, les coses anirien diferent i no hi hauria tan malcarat pel món...
ResponEliminaD'altra banda... per què coi ens agrada tant allargar la dutxa quan ja fem tard??????
Genial. Com et diuen (ja m'han xafat el comentari!), és qüestió de prioritats, de les coses que ens són importants, a les que val la pena dedicar temps. Per exemple, qui vol dormir, encara que s'hagi de matinar, quan es té una bona conversa? I qui vol esmorzar i anar tranquil·lament cap a la feina quan hi ha un món allà fora per dedicar-li uns minuts preciosos? A que el dia no ha començat igual que altres?
ResponEliminaI tant Trini, fins i tot val la pena sortir de casa sense cafè! i mira que sóc cafetera, è!?
ResponElimina;*)
Potser sí Núr... però hi ha dies que mires per la finestra i no veus res que valgui la pena...
No, no, a mi no em passa pas això, el problema que tinc són els cabells... massa cabells, massa llargs, si jo abans amb cinc munits en feia prou! Ara en necessito 10 només pels fotuts cabells! Si no fos perquè els vull llarguíssims per fer callar a algu, me'ls tallava demà mateix! :P
Doncs no Xexu, ha sigut un matí diferent i emocionant i tot :) he vist un grup de rapinyaires en plena migració tot baixant a Girona... fantàstic!!! I ara fa mitja horeta m'han dedicat un somriure encara més fantàstic jejejeje... sóc tan fàcil! XD
ei, i la foto??
ResponEliminano ens l'ensenyes o jo no la puc veure?
l'imagino però,
que potser fins i tot és millor....
=;***)
Encara és dins la càmera Hypatia!! si l'hagués penjat perdo el bus i tot! jajaja...
ResponEliminaaquest vespre la posaré... o no, depèn de com hagi quedat :P
;****
Va, vinga! Posa-la, si us plau...
ResponEliminaAfortunats els que a l'estiu podeu dormir amb la finestra oberta. Aquí a barna si obres la finestra t'asseguro que dormiràs ben poc... O gens!
ResponEliminaUn petonot, maca!
I com en són de bons aquests regals! A mi també m'agradaria veure la foto... :)
ResponEliminaComençar els dies així dóna gust!! Jo també he notat això del sol, cada dia el sol em despertava poc després de les set, i avui m'he llevat a quarts de nou! (hahaha, no hi ha res com no tenir horaris! de moment...)
ResponEliminaAixò sí, sense menjar jo no serveixo per a res! Sóc zombie... Així que si surto de casa sense menjar sempre agafo alguna cosa pel camí, per aguantar-me dreta :-)
Ah! I m'afegeixo a la plataforma "volemveurelafoto" :-P
Ai, que me m'oblidava! Gràcies pels enllaços preciosa!! :*
ResponEliminala posaré fanal blau, la posaré.
ResponEliminaNo sé si podria viure-hi a Barcelona Buk... suposo que dormir a l'estiu tampoc :P
Un petonàs maco!!!
Són moments que costa oblidar manuscrits, l'any passat recordo que en vaig viure un de semblant... el 5 d'agost per ser més exactes ;)
He arreplegat 4 galetes Laia, me les he menjat a la feina, quan ja feia dues hores que havia sortit de casa :P
Aprofita el no-horari mentre duri i sempre que en disposis, ja és ben bé per això quew hi són!
De res, maquíssima... et mereixes els enllaços i més!
Petons!!
La foto la posaré demà... ara ja és massa tard; avui m'he fet un altre regal: jaure al sofà i mirar un peli...
M'ha agradat molt, és un escrit optimista i m'ha fet somriure!! :-))
ResponEliminaA vegades jo també vaig de tard i, de cop i volta, una cosa bonica m'atrau l'atenció (normalment núvols jeje) i sóc capaç d'aturar-me i començar a fer fotos al mig del carrer i... encara fer més tard!! :-))
m'alegra molt el teu somriure Assumpta... s'encomana!!!!!
ResponEliminaPetons!