dilluns, 17 de novembre del 2008

Talaixà ...

I mentre passeja pels volts de la casa mig enrunada, posa suaument la mà sobre les pedres de les parets que encara perduren. Gest que no pot evitar pràcticament mai. Amb el contacte de la pedra freda contra el palmell, conté la respiració i espera, per uns segons, que li conti mil històries viscudes d'altres temps.
Les pedres sempre han triat guardar els secrets...
a

11 ventades ...:

  1. estripdilluns, de novembre 17, 2008 11:59:00 p. m.

    com si t'hagués vist!
    quan hi vagi també hi posaré les mans i sabré quantes mans hi han reposat esperant sentir alguna cosa.

    ResponElimina
  2. Sergidimarts, de novembre 18, 2008 1:13:00 a. m.

    I les d'antic rai, que s'aguanten molt més que les d'avui dia...

    ResponElimina
  3. neusdimarts, de novembre 18, 2008 10:26:00 a. m.

    Suposo que a molta gent li deu passar Estrip, que quan veu unes runes intenta imaginar-se com era la vida al voltant d'aquelles parets. I jo sempre tinc el mateix pensament: tan de bo algunes pedres poguéssin parlar...
    No t'explico les ganes que em van venir de començar a refer parets i sostres... en un lloc on només s'hi pot arribar a peu la vida ha de ser tan diferent! I gens fàcil, però potser més agraïda.
    Entremig de totes aquestes mans hi haurà la meva :)


    Hi deu fer que les parets feien quasi més de mig metre de gruix Xexu. I que no hi havia cap mena d'especulació ni d'ànim de lucre quan es contruïen el mas que havia de passar de pares a fills.

    ResponElimina
  4. Anònimdimarts, de novembre 18, 2008 2:32:00 p. m.

    Potser és que elles parlen d'una altra manera.

    ResponElimina
  5. neusdimarts, de novembre 18, 2008 4:51:00 p. m.

    I tant Gripaublau, i tant! segur que amb la mirada adequada hi podríem llegir milers d'històries a cadascuna, segur!

    ResponElimina
  6. Jordi Casanovasdijous, de novembre 20, 2008 12:19:00 a. m.

    no sé si dir que afortunadament...

    ResponElimina
  7. DooMMasteRdijous, de novembre 20, 2008 8:26:00 a. m.

    Les pedres i els llibres son la història. M'ha agradat molt aquest post, Elur :-)

    ResponElimina
  8. neusdijous, de novembre 20, 2008 10:10:00 a. m.

    No cal ser indiscret fent preguntes Jordi, ni tan sols amb les pedres ;)


    Moltes gràcies Doommaster :*)

    ResponElimina
  9. el pensadordijous, de novembre 20, 2008 12:14:00 p. m.

    De les pedres hi ha qui sap llegir-ne l’historia. Qui pogués, però, saber-ne arrancar els seus secrets. Aquells més íntims. Allò que escoltaren i veieren. El que precisament per amagar-ho, es féu i es fa al seu recer.

    ResponElimina
  10. neusdijous, de novembre 20, 2008 11:27:00 p. m.

    I tant Pensador, que ens expliquessin les rialles, les esperances, els plors, els somnis i les i·lusions, els jocs i tantes i tantes coses!

    ResponElimina
  11. J.M.divendres, de novembre 21, 2008 12:33:00 a. m.

    Sempre.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)