Hi ha un clic! i res no fa nosa i la vida fins i tot sembla que no pesi i sigui de bon passar. Somrius i tot és pàtria i de colors vius. Tan se val si fa sol, com si plou, com si no vol ploure.
I tot d'una un altre clic! et fa veure tots els grisos del dia, els carrers mig buits, els caps cots, la nosa aquella que fa rau-rau per dins. Et molesta que faci sol i que no plogui i encara més que no vulgui ploure. Hauria de caure mig diluvi, o tot sencer homeyà!
I hi ha dies en que aquest fotut interruptor no para. Ell es posa en off i jo el poso en on...
Ara bé, ara no, ara bé, ara no, ara bé, ara també, ara no...
divendres, 28 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ostres, no tinc ni idea de com fer-m'ho per escriure un comentari que t'envii ànims ara sí, ara no, ara sí, ara no...
ResponEliminaAgafa un esparadrap, corre, i fixa l'interruptor en la posició que el prefereixis. A veure qui ha de decidir, ell o tu?
ResponEliminaOoooh que hi tens fantasmes que juguen a apargar-te'l? ;)
ResponEliminaposem-lo en on!!!!
ResponEliminaa vegades tinc complexe de lampista :P
ResponEliminaGràcies! petons a repartir!