Foto: Port de Palamós 21 abril 07 - elurTinc un nus difícil de desfer. Mica en mica vaig estirant algun dels fils que el componen. Però per desfer un nus no és gaire bona idea estirar res. Tampoc cal mirar tant primmiradament d'on vénen i on van. Només es tracta de desfer per tornar a refer alguna cosa amb tants de fils de tants colors. Tants colors com llum. Tants no colors com foscor.
Desfer per tornar a fer. Desaprendre per tornar a aprendre. Escriure per no dir res. Pensar per no viure. Deixar passar per no haver de pensar. Lliurar-se al son perquè demà sigui diferent... Perquè demà el nus, que ser-hi hi serà igualment, s'hagi afluixat una miqueta... només una miqueta. I aferrar-se a aquesta esperança estúpida, quan saps que qui apreta el nus ets tu mateixa.
De vegades, quan més volem una cosa, una persona ... tanmateix més sembla que s'alluny. Per tant si el nus està tant fort, potser caldrà una mica més de temps ... però de ben segur, que a cops d'anar-ho intentant, poc a poc, mica a mica, s'anirà destensant afluixant i és podrà desfer gairebé tot sol ...
ResponEliminaAplica la solució d'Alexandre, cop d'espasa al nus gordià i a conquerir Àsia!
ResponElimina:)***
El problema vé quan escomencem a estimar-lo i a trobar-lo en falta, i crea dependència. Una mena de síndrome d'estocolm que ens passa amb molts dels nusos vitals.
ResponEliminaMés aviat un embolic de nusos. Però res és etern, ni els nusos, i encara que a poc a poc, es poden anar desfent, una miqueta més cada dia, i d'aquesta manera, ja tens un objectiu.
ResponEliminatu també t'ofegues, bonicota?
ResponEliminano és res... ja ho veuràs -m'ho dic cada dia, m'ho acabo de dir i no em crec gaire, et sona?- segur que demà un color, un to de veu, una tonada, una llum... tornarà a carregar les piles...
avui se m'han descarregat totes en un no res, les meves piles... les he fregat una mica amb les mans i encara m'han permès escriure aquí...
petons i llepades de nafent!
No se si això que et diré t'ajudarà massa, però penso que escrivint molts nusos s'aflueixin. I escrivint com tu, molts es desfan. No deixis de fer-ho. Ànim i endavant, sempre endavant.
ResponEliminaPetonots ben forts, maca!
Carai... i si no l'apretes? Mira-la ella, mira que és fàcil de dir, oi? :P No sabria ben bé què dir-te, nomeñ´s molts ànims i petonets!!
ResponEliminaoh, entre la foto i els nusos m'han vingut ganes de cantar-te una havanera :P
prova doncs de resseguir-lo el nus.
ResponEliminaNo voldria pas gran cosa Assumpta i menys a una persona, les persones venen i se'n van i no pas perquè algú ho vulgui.
ResponEliminaPotser no es desfà mai més i potser no és tan mala cosa.
:*)
jejejeje... Pd40, conquerir Àsia?? Yes, I can!!!
XDDD
Gràcies, maco! Petoooooooons!
Hi ha nusos que és impossible estimar-los Doe, sobretot quan t'ofeguen mica en mica.
Coi Xexu, jo d'objectiu ja en tenia un: poder-me cordar els pantalons de l'any passat!
I és pla més fàcil que desfer un nus :P
"Buènu" Gatot, una mica i no pas per la pluja que ha caigut.
He sentit a dir que va bé per les bateries recarregables que s'esgotin totalment de tant en tant abans de carregar-les de nou, potser a nosaltres també ens convé... Com em deia, més o menys, F: "uno se tiene que vaciar de vez en cuando para poderse volver a llenar" (és que és mandrilenyu :P)
Petonassos i moixaines recarregables :***
Buk, no sé si el que et diré t'agradarà gaire (per allò de carregar-te alguna responsabilitat que no et pertoca, però no pateixis perquè no ho faré pas, encara que ho pugui semblar), però tot el que dius m'ho prenc molt seriosament. Et tinc com a un home de seny, vès. Assenyat i llest i una mica exagerat també, sobretot quan parles de com escric.
Moltes gràcies per ser-hi sempre, amic.
Un petonàs enoooooooorme, maco!
Doncs mira Laia, fàcil de dir potser sí, però és el que he fet, no apretar-lo més.
Moltes gràcies, preciosa :*)
Canta, canta... ara, sigues original eh? ni la bella lola ni l'avi que se'n va anar a Cuba que estan molt vistes!! va, canta'm aquella que fa...
Quan el temporal i la tramuntana
inflaven les veles d'un vell bergantí
jove i aferrat al pal de messana
cridaba ben fort, EL MAR ES PER MI!!
M'agrada tant!!!
Potser sí que aquesta seria la millor opció Estrip.
Gràcies :*)
els nusos també uneixen, no sols apreten.
ResponEliminamenys el de la corbata, ornamental, gratuit i molt molest. típica invenció humana!
Sí, però casualment els nusos que uneixen són fàcils de desfer, a vegades fins i tot massa.
ResponEliminaOh quina gran sort no haver de dur MAI corbata, ja t'ho dic ara!!
Benvingut i gràcies per la visita Òscar!
I mira que en són, de pesats, els nusos d'aquesta mena. En canvi, desaprendre per tornar a aprendre em sembla una gran idea. Potser així podem desentortolligar algun dels nostres nusos.
ResponElimina