L'altre dia, mentre passejàvem en Dani i jo, en vam trobar un grupet força nombrós. Els vaig sentir abans que veure'ls, és clar. I en vaig veure una parella que voltaven prop nostre. Que macos, quins colors tan vius!
La meva orella dreta sentia un 'bzzzzzzzzzzzzzzzzz' molest, l'esquerra els xiulets dels abellerols.
Tot d'un plegat un es va girar i va venir directament cap a nosaltres, els meus ulls ja no es podien obrir més i després de notar l'aire que movia amb el seu vol, el 'bzzzzzzzzzzzzzz' va parar i qui el feia era al bec de l'au. Em vaig emocionar, ho reconec, de poc que no deixo anar alguna llàgrima.
Mentrestant en Dani s'acabava de dormir...
Al principi pensava que parlaves d'insectes i ja se'm posaven els pèls de punta. Són maques aquestes bèsties, no les coneixia pas.
ResponEliminaEls pèls de punta (si no fos que sóc calb).
ResponEliminaEl meu regne per una experiència com aquesta...
:D tota una experiència!
ResponEliminaM'encanten els abellarols! tenen uns colors tant bonics i una manera de caçar insectes tan elegant.... No els vas poder fotografiar??
ResponEliminaquan tens una fortuna com aquestes difícilment se't despinta el somriure de la boca :)
ResponEliminaSón una preciositat XeXu i si tens sort i les veus volar és fantàstic!
ResponEliminaOstres Càndid, em vaig passar la resta del passeig assimilant la sort que vaig tenir :)
Dubto que em passi mai més.
I tant Alyebard, i tant!!!
Fotografiar? ostres Alba... no demandes pas poca cosa! Són rapidíssims i francament en aquell moment no vaig ni pensar-ho, em vaig limitar a observar i sentir, molt millor que cap fotografia.
És ben cert que costa, Clidice. I si es perd, només pensar-hi el recuperes.