Demà m'estrenaré com a firaire. Al poble, que celebrem la festa de la Sta. Espina, fem una fira de la fusta i el bastó, o del bastó i la fusta. Vindran llenyataires a fer filigranes amb les seves serres elèctriques, gent que treballa la fusta amb les mans i en fa obres d'art, la noieta d'Olot (espero que hi sigui) amb totes les variants de xocolata hagudes i per haver i entre tota aquesta gent i d'altra hi seré jo, amb la meva paradeta de capses de fusta decorades a mà. Aviam què serà. Si veniu teniu un beure ben pagat!
(Volia posar "Un tomb per la fira" de La Salseta del Poble Sec però no la trobo enlloc, si la sabeu xiuleu-la! tarara rara ra raaaaaaa tarara ra ra raaaaaaaa tarara rara ra...)
divendres, 21 de setembre del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aclarir que demà és l'estrena i segurament de funció única.
ResponEliminaOooooh! Com m'hagués agradat ser-hi! Has dit la noia de la xocolata i a mi ja se m'han posat uns ulls com unes taronges (per la xocolata, eh?, vull dir la dolça... ah! i per les teves capsetes també! ;P)
ResponEliminaEspero que vagi molt i molt bé!
El teu estil serà de bacallanera (reinaaaaaa, compra'm una capseta ben frescaaaaa!!!!) o més aviat de farmacèutica (vol que li emboliqui en un paquetet?)
Potxó!
Caram, passa d'afició a professió, gairebé. Ja et vaig dir que les teves caixetes decorades eren molt maques. Espero que tinguis molta sort en l'estrena!
ResponEliminaEeeeeeeeeeeei MOLTA SORT!!! :-)))
ResponEliminaMOLTA, MOLTA, MOLTÍSSIMA!!! :-DDD
Pose'ns fotooos si us plau!! Ja saps que molts no podem anar-hi, però m'encantaria veure la teva paradeta!! :-))))
Hola macos i maca,
ResponEliminaVa estar bé, un matí diferent. Només hi vaig ser fins la una, que havia d'anar a servir dinars. Vaig passar-me el matí entre una parada de pa i coca de Perafita (mmmmmmmmmmmmmm!) i una altra d'olives (MMMMMMMMMMMMMM!). Tancava els ulls i imaginava un entrepà d'olives, nyam!
Els dos 'companys' de fira es van portar bé. La gent del poble també, s'acostaven entre curiosos i incrèduls, però bé.
Vaig vendre dues capses a dues germanes (d'entre 50 i 60 anys), una per compromís i l'altra perquè li va agradar. Val més això que res.
La sensació de que no estic feta per anar a fires es va confirmar, no pas anar-hi sola.
La nena de la xocolata ens va fer el salt El, em vaig quedar sense la xocolata amb sal d'Eivissa que li comprava cada any :___(
I ja paro, que això sembla un post!! hehehe
Petons i abraçades a repartir.
He llegit coca de Perafita??? Aquests paios són espectaculars, i no només per les coques, si no perquè me'ls he trobat per tot Catalunya en desenes de fires! De fet, a Barcelona, a la placeta que hi ha al costat de casa meva molts dissabtes hi són instal·lats! I clar, cada cop que coincideixo amb ells, allà on sigui, m'he de comprar mitja coca de xocolata... bufffff, una perdició!
ResponEliminaBé, dues capsetes... d'alguna manera es comença!! :-))
ResponEliminaAra hauries d'anar a la Fira de Girona que tindrà lloc el proper dissabte 29 de setembre, al Mercat del Lleó, en motiu de l’esdeveniment El darrer ball d’estiu, organitzat per l’Associació de Comerciants del Mercat del Lleó.
Has d'anar agafant experiència! Què vol dir això que ser firaire no està fet per a tu? :-))
A més de les capsetes decorades hi poses unes quantes boines fetes a mà, ninos de llana... Vaaaaaaa!! Què tu tens bones mans... endavant, dona!!! :-))
Osti! M'hagués agradat molt anar-te a veure!
ResponElimina