Aquesta matinada ens ha deixat l'avi. Ha tingut la mort que ell volia, sobtada, sense patiments ni pròrrogues innecessàries. Per Tots Sants hauria fet 96 anys. Ha tingut una vida plena, durant èpoques massa i tot. Treballar de ben petit, lluitar en una guerra absurda, com en són totes, una post-guerra complicada. Després tot es va anar arreglant mica en mica i ha viscut ben bé com ell ha volgut fins a l'últim moment. Suposo que més no es pot demanar. O potser sí. Sempre volem més o necessitem més o...
El cas és que ja no hi és i, com la iaia, viurà mentre l'anem recordant.
Adéu avi, bon viatge i dóna records a la iaia.
dilluns, 27 d’agost del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sí, sempre en volem més... Però el teu avi ha aguantat molt, el que va viure el va fer fort :)
ResponEliminaUna abraçada ben ben forta, bonica!
Un potxó :*
ResponEliminaEls adéus per sempre són tristos... però els records han de ser feliços.
ResponEliminaUna abraçada elur!
Una generació a la que li devem molt es va deixant.
ResponEliminaUna salutació des de l'Alt Camp
Gairebé un segle d'experiència, és molta experiència. el record perdurarà, n'estic segur, com perdura el de la iaia (em prenc la llibertat d'anomenar-la així, espero que o no et molesti). Ara estaran plegats allà on sigui, i jo de tu no em portaria massa malament, perquè segur que t'estaran vigilant. Una abraçada per tu.
ResponEliminaEl teu avi tan sols tenia un any més que el meu pare... gent valenta i lluitadora...
ResponEliminaGuarda els seus records que algun dia els hauràs d'anar explicant al Dani... i fes cas d'en XeXu i sigues bona noia, que allí dalt ho veuen tot :-)
Una súper abraçada!!!
Són molts anys de vida, però no per això deixarà de ser el teu avi. Crec que ara deu ser ben feliç, tot té la seva raó de ser.
ResponEliminaT´acompanyo en el sentiment.
Una abraçada,
Impressiona aquest "1916" bufff quina vida... Més i més petons
ResponEliminaMoltes gràcies a totes i tots. Una abraçada per cada un(a).
ResponElimina:( una abraçada
ResponElimina