Fins aviat!
Us deixo amb un dels meus amors d'estiu de quan era més jove que ara... La Salseta!
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
A passar-ho molt bé i a gaudir de l'estiu de l'Empordà!
ResponEliminaUf, la Salseta... els he vist tants i tants cops... sobretot a la Plaça Major de Cervera a les festes de l'Akelarre!
Què vols dir, que aquest any no hi haurà post vacacional diari? Que rància, no? Bah! Gaudeix molt de les vacances i dels teus amics, petits i grans. Que ja tocava això.
ResponEliminaAi La Salseta... quin records! Feliç Empordaneig alter i bon simbiosi garrotxino-madrilenya! A gaudir del lloc i la gent!
ResponEliminaAi, gaudeix-ne molt!! I m'agrada això de deixar-te segrestar, senyal que al teu costat s'ho passen de conya (i serà recíproc, m'ensumo!)
ResponEliminaUna abraçada!