Quan no s'està acostumada a que et tirin floretes, quan algú et diu una cosa maca no te la creus. I la gent es pensa que és falsa modèstia, però no. No sóc lletja però tampoc sóc guapa. No sóc una paia espaterrant però tampoc estic tan malament. Sóc normal i em sobren uns quilets, cosa que hi ha qui té molta feina a recordar-me amb certa regularitat. Tampoc em preocupa molt, el just i necessari com per no haver de canviar la roba de l'armari perquè no em serveix. Cosa que ja està passant, per cert. (Estic rient perquè m'he adonat de que m'hauria de preocupar i no sé si ho faig...). El cas és que quan algú em diu alguna cosa d'aquestes m'entren ganes de riure, perquè clar tinc mirall a casa, tinc ulls, tinc un sentit de la bellesa prou ben entès i tinc criteri. I tampoc m'agrada donar massa importància a l'aspecte físic. No he hagut de fer res per tenir el que tinc, venia tot de sèrie i ser guapa o no no té cap mèrit propi. Se n'és o no se n'és i de vella i arrugada, si vivim prou anys i no fem trampa, tant ho serem la veïna de dalt com jo.
El cas és que avui m'han tirat una flor, bé dues però era la mateixa i el segon només ho ha exagerat per fer-me passar més vergonya (i doncs per què hi són sinó els amics?), i m'he volgut amagar sota la taula, que no m'hauria pogut tapar ni perdent 20 quilos de cop.
Avui m'han fet posar vermella i m'han fet recordar que sóc tímida.
I ara, quan ho recordo, ric mentre intento decidir si la veu ens ve de sèrie o si tot el mèrit és meu.
(Sí, sí, podeu riure amb mi, cap problema)
Fa temps que vaig arribar a la conclusió que, si bé els cànons de bellesa estan més o menys ben definits, els gustos de cada persona varien considerablement! Així que encara que no anem gaire d'acord amb els cànons (jo m'hi incloc), hi ha prou diversitat de persones perquè algunes ens trobin maques.
ResponEliminaD'altra banda, també hi ha la teoria aquesta segons la qual com més estimes una persona (no cal que sigui parella, sinó també amics i familiars), més guapos els trobes! O potser és que et costa més veure'n els defectes... ;)
La qüestió és que si t'han tirat una floreta, benvinguda sigui! Més val que et tirin una floreta, encara que no te la creguis gaire, que et preguntin si estàs embarassada només perquè has agafat uns quants quilets... :S
Doncs mira, a mi m'has arrencat un somriure de bon matí.
ResponEliminaI ja m'estic imaginant una veu tendra, dolça i melosa, en aquell punt just de dolçor que no embafa i es posa tan bé a les orelles sovint maltractades... ;p
Ah, jo també sóc molt tímid (abans encara ho era més) i quan em diuen alguna bestiesa d'aquest estil no hi ha prou rocs al món com per a posar-m'hi a sota!
Prou que ho sé que no encaixes bé els elogis, com per exemple guanyar un premi per votació popular. Però t'entenc, jo diferencio aquestes coses, però tampoc sé rebre elogis. M'auto-critico molt, i quan em diuen coses maques no sé reaccionar, i sovint no ho faig com tocaria, perquè m'incomoda una mica. Tan fàcil que seria somriure i dir 'gràcies!'. Per què som tan complicats? És una mica rotllo ser-ho.
ResponEliminaEls que mai hem rebut, ni rebrem, cap elogi pel nostre aspecte extern, t'envegem.
ResponEliminaUna salutació des de Valls.
*PD: Trobada a faltar les teves recomanacions musicals
Sort n'hi ha de que cadascú té els seus propis gustos Núr. De quins cànons parlem? A mi no em valen els que ens volen vendre. Cadascú és com és i s'ha de sentir bé amb si mateix prescindint dels cànons externs.
ResponEliminaL'altra dia en parlàvem amb una amiga, quan hi ha afecte mai hi ha lletjor.
Calla, calla... que no fa gaire la I (que està rodoneta com un bocoi) em va etzibar: "O estás preñá o es que has engordao mucho"... hahahahaha... vaig estar a punt de dir-li que no era la més indicada per dir res, però val més callar.
Una abraçada guapa! :**
Me n'alegro El! :))
Rè, rè, una veu ben normal que maltracta les orelles de 'lu' malparlada que arribo a ser! hehehe
Jo abans ho era molt més, però al fer-me gran suposo que he après a contrarrestar-la amb ironia i, sobretot, rient-me de mi mateixa. Com ahir que me'n rivia de mi perquè m'estava posant com un pebrot :P
Estic més acostumada a les crítiques XeXu, la gent sol ser més propensa a criticar-te que a elogiar-te, n'hi ha que fins hi tot encabeixen crítiques negatives enmig d'un elogi. I no, no sóc paranoica.
Incomoda molt, sobretot quan et parlen d'una cosa que tu ni tan sols saps que tens o que fas i després et trobes pensant-hi i ja no saps si ho has de fer, si no, si què i, almenys a mi, em coarta la naturalitat quan m'adono de que faig o dic... no sé si m'explico.
Jo ja les dono les gràcies, que no m'ho cregui no treu que sigui ben educada.
Més que ser complicats em sembla que estem condicionats.
I ara Fermin, no ho diguis pas això. A més fa molt de temps que ningú m'elogia en aquest sentit. A mi el meu aspecte extern em preocupa en la justa mesura. No em pinto mai, no em mudo gaire, em faig la moda a mida i amb prou feines em pentino!! Això sí, vaig neta i polida hehehe.
Ostres! ara veig que en els últims 10 posts només he posat música a un... vaja...
Has escoltat alguna cosa de la Laura Marling?
http://tinysong.com/IlFm
La bellesa física és una realitat plena de matisos, i ve acompanyada de veu, mirada i gestualitat - alguns en diuen llenguatge corporal -. Tot això conforma l´atractiu propi, i per misterioses raons,el rsultat agrada a uns i a d´altres,no. Però aqui està lo bo, és el que penso a vegades, no tothom té la sort de ser del Barça, per posar un exemple.
ResponEliminaEn certa manera és com un cotxe : hi ha la carrosseria - n´hi ha molts que se la tunejen als gimnassos o als quiròfans -, que correspon a un model de marca i any molt concret - normalment no es fan en sèrie, però, aqui t´equivoques -. Llavors hi ha la resta : el motor, que fa carburar tot l´engranatge - s´ha de cuidar a diari i controlar els nivells - uns bons frens - per evitar estomacades - o - un bon airbag - per si te l´acabes fotent - i es clar, la direcció assistida - algun bon consell sempre va bé -, però sense gps que sinó seria molt avorrit.
Ah, i la ràdio, que no falti.Finestres abaixades i a fer carretera.
Rient, millor.
En fi, jo sóc baixet i em faig cada dia més calb, què li farem !
La bellesa física és ben efímera Estranger, a vegades només fa falta obrir la boca per trencar tota una imatge encantadora.
ResponEliminaBé, no tenen la gran sort de ser culers perquè tenen molt mal gust, mal m'està el dir-ho però és un fet que hem de tenir present.
Jo ara mateix tins els amortidors ben fotuts... i el mecànic encara no m'ha donat hora per anar al taller. Després quan ho tingui tot més o menys arreglat espero poder posar la tracció a les 4 rodes i grimpar més d'un marge. Ui... ja me'n vaig de tema.
La radio posada, l'aire que corri i a cantar a ple pulmó! Sobretot cantar i riure's dels galls.
Recordo un parell de fotos teves. No em vas semblar baixet i sí guapo. Clar que una cosa no té res a veure amb l'altra.
Tenir molts cabells també és emprenyador, ja t'ho dic ara.
És molt bonic que et tirin floretes i més sabent que ets vergonyós... A mi aquestes coses em fan posar molt nerviosa i vermella de seguida, però no m'hi enfronto gaire sovint així que m'estalvien el mal tràngol ;)
ResponEliminaDoncs trobo que fas molt bé: encaixar-ho amb un somriure, i de tant en tant, per què no, fer-ne cas. Que ens facin sentir bé no és cap pecat! (collons de "consells" que en acabar d'escriure'ls me n'adono que no els aplico pas...)
Una abraçada bonica!
Les floretes mai fan mal, no trobes? A més, estaràs d'acord amb mi que això de la bellesa és molt subjectiu. Deia no recordo qui que la bellesa no està mai en la cosa mirada, sinó en els ulls que la miren. És ben cert. A vegades, d'una persona, t'atrau alguna cosa que no saps explicar. Un gest, una paraula, la manera de parlar, mirar, pensar... I de cop tota la carcassa d'aquest X ens sembla bell, harmoniós i desitjable. És així.
ResponEliminaMolt bonic? nu sé Laia... depèn de qui t'ho digui i com, és clar.
ResponEliminaAixò és perquè en XeXu i jo no et veiem mai, sinó te'm diríem ben sovint, n'estic convençuda ;) (Espero XeXu que no et faci res que parli per tu :P)
Això d'encaixar-ho bé és molt relatiu ja t'ho dic ara.
Una altra per tu, preciosa!!!
Ui Jordi, ja saps que n'hi ha que tenen espines i depenent de com es tirin poden coure.
Hi estic completament d'acord. I faré ús d'una frase que no és meva i que repeteixo tan sovint com puc:
"La bellesa es dibuixa a l'interior dels ulls, la modula la veu, la dibuixa el gest i la descobreixen els actes" Josep-Francesc Delgado
Un petó.
A tu no et sobren quilos... i això no ho dic per dir, ho dic amb tota l'objectivitat del món. No diré que estiguis prima, però no estàs gens ni mica grassa, estàs en un pes completament correcte, bé, normal... Apa, ja ho he dit! :-DD
ResponEliminaEi, de veritat, eh? Aquells que em llegiu, creieu-me a mi.
Va, diguem que em sobren els que he guanyat des del dia que ens vam veure Assumpta hehehe. És que jo no dic pas que estigui grassa, jo penso que estic prou bé per estar com estic ;-P
ResponEliminaGràcies guapa!