dimarts, 23 d’agost del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Que maco Elur, t'ha donat fort amb el dibuix darrerament, explotant la teva vena més artística.
ResponEliminaOh, m'agrada molt, bon dibuix.
ResponEliminaEts tota una artista! Una remulladeta a cadaqués?
ResponEliminaQue bonic! Cadaqués és preciós, i el teu dibuix m'ha fet venir ganes de tornar-hi!
ResponEliminaSensacional!
ResponEliminaFeia temps que volia fer-ho això de dibuixar XeXu... aviam què em dura la dèria.
ResponEliminaMoltes gràcies rei.
Moltes gràcies P!!!
Bé potser en sóc una miqueta, però tot no Joana ;)
Sí van tastar l'aigua (i les pedres) d'una cala de per allà. Ara toca Garrotxa ;*)
Moltes gràcies Yáiza :)
Moltes gràcies Jordi. Em vaig recordar de tu tot güitant el paisatge ;)
Ostres noia, hi tens traça realment! I em fa gràcia imaginar-te veient el paisatge i anar-lo dibuixant, tota una artista!
ResponEliminaGràcies Laia, maca. Ui no... ho vaig fer a partir d'una foto meva, in situ no me'n sortiria de cap manera ;)
ResponEliminaEs teu el dibuix???, preciós, es càlid, com Cadaqués...
ResponEliminaPetons bonica!!!!
doncs sí Txell :) moltes gràcies preciosa!
ResponEliminauna abraçada!