dimarts, 12 de juny del 2007

once again...



Dilluns. Després de passar dos dies immersa en la lectura. Oblidant-me pràcticament de menjar i tot, m'entra una urgència.
Necessito escoltar aquella música. Fa molt temps, massa, que no ho faig. I sé que m'agrada, m'agrada molt. The Country CAT. Un cd de country dolç, divertit, una mescla molt agradable. Una guitarra familiar. Una veu coneguda. Un contrabaix conegut. I el poso. I malgrat fer tant temps que no l'escolto, encara recordo la música i les lletres. Recordo cada canvi de ritme, cada entrada d'instrument, cada solo de guitarra, totes les cadències de les veus.
I l'escolto pacientment fins que arriba el cinquè tema. Pell de gallina. Em va enamorar des del primer dia.
I mentre us l'escric, l'escolto... que dolça és...

Suddenly high ballon (Comamala)

Once again
Tenderness unspoken
Once again
Precious stones uncout
Once again
Expectations broken
Once again
The singing heart shuts up

Once again
I was only dreaming
Once again
I let myself go
Once again
I woke up to the screaming
Of her voice soflty saying no

But something in ny heart
Something in my soul
Something in my skip and bone
Keeps on waiting
For this sudden companion
On this sudden afternoon
With me
On a suddenly high ballon

Once again
The stranger stays one
Once again
The mining's left undone
Once again
Winter follows springtime
Once again
Castles in the air are gone

But something in ny heart...

Once again
I walk my way home
Once again
I talk to myself
And I sing on my own




.

8 ventades ...:

  1. M'agradaria posar-vos-la, perquè és digne de ser escoltada. Però no la tinc. No la sé passar a mp3.

    ResponElimina
  2. Aisshhh la tecnologia, elur ;-)
    En fi, jo aquí a la feina tampoc puc escoltar res, així que jo segur que em quedo amb les ganes...sigh...

    Un petonot, maca!

    ResponElimina
  3. Ooooh, res, ens quedarem amb les ganes. Una mica de nostàlgia i de bons records, molt bé!
    :)****

    ResponElimina
  4. mmm.... doncs jo si paro l'orella, me la porta el vent :P

    un petonàs trempada!

    ResponElimina
  5. Un classic sempre és un classic :-)

    Petons!

    ResponElimina
  6. Si me'n surto Buk, ja te la posaré, segur que t'agradaria :)
    Un petonàs, maco!!


    Doncs sí Pd40 i amb els records uns quants somriures :)**


    Ja la portaré jo mateixa Su :)
    Gràcies, preciosa! :***


    Un clàssic els Country CAT?
    bé, el cd farà 10 anys, però un clàssic? jeje pobrics
    ;)***

    ResponElimina
  7. ui, prepara't q ara m'ha vingut una frase espatarrant....

    i què ets tu sino el vent?

    ais.... jiji

    :*

    ResponElimina
  8. aixo de country tranquil m´ha sobtat perque sempre tinc l´imatge (equivocada) de que el country ha de ser mogudet.

    ResponElimina