Al poble la música sempre és diferent.
Les notes són orenetes prenent el sol...
.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
jejeje, avui no em fas envegeta. Aquí també tenim un munt d'orenetes, és genial veure-les i escoltar-les com es mouen per sobre el cap. De quan en quan passa alguna gavina per fer la seva nota, però està bé
ResponElimina:)*****
M'agrada aquesta comparació que fas entre el pentagrama i les notes i els cables i les orenetes! :-)
ResponEliminaUn petonot, maca!
no era pas la meva intenció Pd40! jejejeje... o sí ;P
ResponEliminaaquí hi corren coloms, massa coloms, és l'únic ocell que no puc veure, em foten una ràbia! però d'aquests també en teniu masses, no?
;)*****
Moltes gràcies Buk, volia escriure un haikú, però no hi ha hagut manera.
Un petonàs!!!!
Coloms? En queden, però les cotorres les estan fen fora fora. De casa veig un niu de garces, cotorres, orenetes, gavines, pardals, algun pitroig i altres d'aquests petits que no identifico, i de nit ratpenats. I pel carrer molts burros ;)
ResponElimina:)***
Tot això veus desde casa? ai ai que hauré d'investigar on vius! jejeje... perquè nen, tens més bona vista tu que jo, desde casa no veig cap niu de res, bé de colom, ecs. I els ocells només vénen a l'hivern a menjar, ara són uns 200 metres més amunt, al bosc ;P
ResponEliminauf, cotorres. Espero que no arribin aquí dalt. De debó que aquesta gent que els deixa anar... mira, no sé pas què els faria!
Aquí també en corren de burros, te'n faries creus!!!
:)********