diumenge, 9 de desembre del 2012
mitjanit ...
Tot el que està a la intempèrie, al poble, té una pàtina brillant de glaç que ho disfressa.
Al cel les estrelles brillen amb insolència, sabedores que avui són mestresses de la nit. No recordo haver vist Orió i l'Óssa Major amb tanta nitidesa com avui. És com si ressaltessin de la resta de constel·lacions.
La llum artificial ens impedeix de veure tot el reguitzell d'estrelles que sabem que hi són. Només veiem, i molt intensament, les estrelles més properes; talment com si la negror, del cel sense lluna, hagués engolit la resta.
Després d'acomiadar-me de la S. enmig de riures còmplices, enfonso més les mans dins les butxaques de l'abric, que havia sigut del pare fa tants d'anys, i m'hi encongeixo buscant-hi recer. Al coll, la bufanda que em va fer la mare fa un parell de setmanes. El cap mirant enlaire i els peus fent el camí que se saben de memòria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És molt bonic un cel ben estrellat. La pregunta és si ens cal sempre o és millor gaudir-lo puntualment per no treure-li el valor que té. Per aquells que estem acostumats a no veure'l, quan se'ns apareix ens quedem embadalits, el moment val la pena.
ResponEliminaA mi tb em passa, malgrat que sempre hi és hi ha dies que aixeques els ulls i "veus" pq molts només mires, llavors distingeixes una lluna somrient com un gat de l'Alicia o bé un grapat d'estels que et piquen l'ullet. Es una passada!!!
ResponEliminaBon dia de diumenge!!!
El camí cap a casa, en una nit gèlida, amb bufanda i un abric ben calent, és una petita joia que l'hivern ens du.
ResponEliminagràcies per recordar-me que estaré pràcticament 3 mesos sense poder-me treure l'abric >_<
ResponEliminaDocumentació: els catalans i Espanya: http://pensarhispanico.blogspot.com.es/2012/12/catalans-espanyols-espanyols-catalans.html
ResponEliminaPer sort no hi és pas sempre XeXu, per sort no sempre fa sol i tampoc plou i no sempre fa vent o un dia esplèndid. Per sort sabem l'aspecte del costat fosc de les coses per així poder valorar la llum que ens arriba, sigui com sigui.
ResponEliminaSóc de les que sempre mira enlaire Lluna, no puc evitar-ho. Abans anava més sovint mirant a terra; aprendre a mirar enlaire és un gran què.
Bon diumenge ;)
Ai sí El... llàstima que ja no faci fred, però vaja, encara no hem començat l'hivern de veritat, espero!
Home Pons, nu sé, treute'l per dormir com a mínim!
He estat a punt d'esborrar el teu comentari Dasein, sobretot perquè em molesta la propaganda sobretot quan jo no estic parlant de política. Però no ho faré i et diré que no cal que tornis. No m'interessa el que pugui haver pensat una gent que ja no hi és, de fet no m'interessa el que puguin pensar els que encara hi són. Jo sóc catalana i me'n sento. No puc dir el mateix de CAP altra nacionalitat, sigui quina sigui.