Fugir quan no et pots deixar a tu mateixa al lloc de partida és una pèrdua de temps i energia.
L'error més greu que he comès aquesta setmana és que m'he parat a pensar. Seguidament he tocat fons. Bé... m'ho dic per animar-me, però sé que encara em puc enfonsar molt més. Ara m'estic aferrant amb ungles i dents a... l'aire?
Tinc tres plomes precioses. Una de voltor comú, una de xoriguer i una de falcó pelegrí.
No sé quantes me'n faran falta per tenir unes bones ales. Només sé que he de treure paciència d'on sigui per poder-les aconseguir. Fins i tot d'allà on no n'hi ha.
Mai podem fugir de nosaltres mateixos, t'ho dic perquè ho he intentat, però no hi ha manera. Si no aprenem a tolerar-nos, a aguantar-nos, malament. I sóc conscient que és molt difícil, eh, però no hi ha una altra. És que en realitat som l'únic que tenim. Ens enganyem pensant que tenim altres coses que ens agraden més, però no és així. L'únic que posseïm són les quatre parets que aguanten els nostres òrgans interns (de veritat pensaves que anava a dir 'la nostra ànima'?). Així que a respirar, a pensar el mínim en algunes coses, i a rebre aquesta abraçada immensa que t'envio.
ResponEliminaJo ser com fer-ho per volar!! Anem a Barcelona, pugem en un "pajaro" destí desconegut i ha disfrutar! Que et sembla? Bon opció oi? T'estimo Baldufa!
ResponEliminaPoder pensar és un privilegi. Vols ser una inconscient d'aquells que són tan primaris que no són ni tan sols superficials? El problema no és pensar, sino el que pensem. Com el mal, que ens fa mal, però no és l'enemic sinó el missatger. El dolent és allò que ens provoca el dolor
ResponEliminaSi s'aconsegueix volar el millor es fer-ho de cara als problemes, enfrontar-los i tornar a posar els peus al terra, que és on han d'estar.
ResponEliminaÀnims i molta calma
Vaja, les teves ales són fortes. T´hi has fixat en les ombres negres del davant ? Semblen les ales de les Harleys. Les plomes també serveixen per escriure, i bé, pel que veig.
ResponEliminaPer què vols fugir de tu mateixa si tens coses precioses?
ResponEliminaJo no tinc cap ploma, veus? :-) Tu ja en tens tres, les pots mirar, les pots dibuixar, les pots fer poesia, que tu en saps :-)
En fi, no em queda el comentari com jo voldria... el que jo voldria és que veiessis toooootes les coses bones que hi ha dins teu i llavors no en voldries fugir... però no trobo les paraules boniques per explicar-ho...
Sembla mentida quina quantitat de coses podem arribar a fer per a fugir de nosaltres mateixos, per a deixar-nos a la deriva, i aleshores arriba el punt en que et poses a pensar i te n'adones que tot s'ensorra, que tot s'ha ensorrat. Tant de bo haguéssim pensat abans però millor ara que no pas mai.
ResponEliminaLa solució no és fugir d'un mateix... la solució seria entendre's i acceptar-se... jo "estoy en ello". Almenys intentes aferrar-te on sigui per no caure més avall, cosa que és bona senyal.
ResponEliminaÀnims i endavant. Sempre endavant.
Ho sé XeXu, però també sé que a vegades sóc capaç de buidar-me de mi mateixa, encara que sigui per poc temps o poca estona. Tot depèn de l'entorn, del dia...
ResponEliminaMoltes gràcies maco, una altra per tu.
Hehehe ai Zazpi... ja et deixarà marxar en Dani? ;))
Jo també t'estimo, preciosa.
No et dic que no Jordi, però pensar segons què més que un privilegi és una murga.
No em faria res ser un ximpanzé... va, bromes a part, puc fer la distinció entre pensar i raonar?
Hi ha dies que fan massa pujada i al camí no hi ha flors.
Si podem volar que sigui a favor del vent Garbi!
Moltes gràcies :)
Les plomes Estranger, les ales de moment són tan precàries que no sé si se'n poden considerar.
M'agrada això de la Harley. M'agraden les Harleys.
Moltes gràcies, maco.
M'agrada la teva foto-fita ;*)
Vaja Assumpta... ara no sé què dir... gràcies maca.
Una abraçada ben forta i molts petons i que la tardor arribi ràpid, ràpid ;)
Dona Alegria, una cosa és fugir temporalment i l'altra abandonar-se definitivament... no?
I l'ensorramenta no depèn de mi, no pas.
La solució seria no tenir cap maldecap Alba, però això és impossible.
Més que endavant voldria anar amunt.
Sí! que arribi aviat!! Que fa uns dies vaig sentir que aquest setembre està essent el més calorós dels darrers cinc anys... Ja és mala sort!! :-D
ResponEliminaAi, que a vegades se me'n va una mica ;)
ResponElimina