Hi ha mirades que atrapen...
"Cosiu-me orelles de gat al cap si-us-plau, cosiu-me una cua també al final de la columna vertebral, cosiu-me bigoti... doneu-me hormones gatunes que em creixi el pèl fi i bigarrat!"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I les mirades de gat per atratapar-te!! Jo també penso a vegades que m'agradaria ser un gat (o almenys un dels meus!) perquè viuen lliures, tenen un olfacte meravellós, un pèl suau i no estan de romanços.
ResponEliminaEn fí.... una fotografia gatuna genial elur.
Salut i abraçada!
Aquesta cançó la vas posar una vegada, oi que sí? Em va fer gràcia, però ara ja m'estic començant a preocupar :-DDD
ResponEliminaNo facis experiments perillosos, que no saps mai com poden sortir hehehe
La foto molt maca, uns ulls que impressionen!
Noooo, que després vas deixant pèl per tot arreu, i és un merder!
ResponEliminaAquest gat fa una miqueta de por, eh...
Mixeta bonica. Com la Bruixeta que tenia de petita.
ResponEliminaConeixes la llegenda dels gats carei? http://www.mitosleyendas.com/la-leyenda-de-los-gatos-carey.html
Si t'entenc, jo... A casa meva sempre diem que en una propera vida volem ser gats. Això sí! Gats de casa bona, eh!! I que tot sigui jeure, menjar, roncar, i reclamar carantonyes...
ResponEliminaI aquella flexibilitat Alba... és el que més els envejo ara mateix, que estic mig encarcarada :P
ResponEliminaGràcies!
Una altra per tu.
Segur que sí Assumpta... m'encanta!! la primera vegada que la vaig escoltar em vaig emocionar i tot, hi ha algú que pensa com jo! hehehe
A més era molt simpàtic(a), no vaig gosar agafar-lo per mirar què era ni fer-li gaires festes, m'hauria costat moltíssim tornar-lo a deixar al carrer! Era una preciositat!
Calla, calla XeXu... ara també ho faig, pèls de 2 pams de llargada! em cauen els cabells a grapats...
Era molt mansoi, pobric, però la mirada mata!
A mi m'hauria agradat molt tenir un gat d'aquest color M, però el pobre Pèsol és com és... i no el canviaria pr cap altre, encara que només el trobi guapo jo ;-P
No coneixia la llegenda, gràcies!!
Jo vull ser o el meu gat o el gos del meu germà Yaiza... però va com va.