Hi ha un pont que sempre li ha fet por. No sap ben bé perquè però sempre el passa amb l'ai al cor, mig aguantant la respiració.
Avui, en aquest pont ha sigut on ha trobat l'únic moment de pau del dia: aturada damunt la part feta d'obra mentre el riu rugia i li impedia escoltar-se els pensaments i els batecs del cor.
Ha intentat llençar els fantasmes i el mal humor a l'aigua, perquè la corrent se'ls endugués ben lluny, sense èxit. Damunt la part enfustissada, mentre feia fotos, la sensació de vertígen ha sigut tan forta que ha trontollat de cap a peus.
I amb el cor encongit per l'ensurt i emocionat per l'espectacle, ha decidit regalar-se una tassa de xocolata desfeta per esmorzar.
Avui, en aquest pont ha sigut on ha trobat l'únic moment de pau del dia: aturada damunt la part feta d'obra mentre el riu rugia i li impedia escoltar-se els pensaments i els batecs del cor.
Ha intentat llençar els fantasmes i el mal humor a l'aigua, perquè la corrent se'ls endugués ben lluny, sense èxit. Damunt la part enfustissada, mentre feia fotos, la sensació de vertígen ha sigut tan forta que ha trontollat de cap a peus.
I amb el cor encongit per l'ensurt i emocionat per l'espectacle, ha decidit regalar-se una tassa de xocolata desfeta per esmorzar.
espero que no se t'hagi ocurregut travessar-lo! quina por!
ResponEliminaes clar, ara no calia travessar-lo. Potser hi havia un altre pont que t'esperava.
ResponEliminaAhivalahostia!!!! ese no es el puente por el que pasamos???, joder si que trae agua!!!
ResponEliminaMuxutxus!!!
de vegades, creuar ponts, ja ho te això: provoca vertigen...
ResponEliminasón unes fotos impressionants...
t'e follet.
:o)*******
Si no m'hagués aturat a fer fotos l'hauria atravessat Deric, però al aturar-me m'he mig marejat :P
ResponEliminaEl de pedra, el de l'Eiffel o qualsevol de Girona que travessaré demà mateix si el meu coxis em permet anar a treballar Estrip ;)
El mismo txiki! ha llovido 3 días ininterrumpidamente, entre eso y la nieve, tenía que animarse a la fuerza ;)
Petonassos, guapetón!
M'ho diràs a mi Poeta que el de Rupit em fot més yuyu que cap altre! jeje
Gràcies, maco. I jo a tu!
:*********
Aquest pont ja l'havies ensenyat l'altre dia, oi? És possible que sigui el de les fotos del post 'l'hivern...'?
ResponEliminaDe tot això, a mi el què més em frapa és saber que fas aquestes sortidetes abans d'esmorzar! XD Tens tota la meva admiració :-)
ResponEliminaHi ha una cançó que diu "Rios quiero atravesar antes de ser mayor".
Dona, la xocolata desfeta te l'has ben guanyada!
ResponEliminaUns xurros o una bona coca, també!
Bon any, guapa! i merci per treure el cap i pels teus comentaris!
Les teves fotos sí que són bones, òstia!
petoNassos
Ai! déumeusenyorparenostreaménjesús. A qui se li acudeix sortir amb aquest temps! Què no ho veus que et pots constipar, dona? Mira que t'ho tinc dit, eh! Per regalar-te una xocolata calenta, no cal fer aquestes coses. Au! va! demà una altra -xocolata calenta. Una abraçada amb nadala inclosa ;-)
ResponEliminaExactament el mateix Xexu ;*)
ResponEliminajejeje faig una mica de trampa PetitaCriatura, sóc inacapaç de sortir de casa sense prendre un cafetó! :*)
Eh que sí Eudald? penso i crec que me'n mereixo una cada dia, però clar, tampoc vull renovar tot el vestuari, que hi ha crisi! jeje
Gràcies guapo, molt bon any també per tu!
PetoNàs!!!
Passejar sota la pluja té un no sé què que sempre m'ha captivat Pensador... vaaaaa... no'm renyis :P
Una abraçadassa!! :***
Sense la fúria aquàtica que passa per sota el pont ja em faria una mica d'impressió. En les circumstàncies de les fotos estic segur que passar-hi ha de ser molt bell i fer força vertigen, com tu dius. Em sembla que jo també em prendré una bona xocolata.
ResponEliminaostra és que una sensació de superestabilitat no la dona, la veritat.
ResponEliminallençar mal humors i fantasmes, des de terra ferma, no podria ser una solució alternativa?
una abraçada!
Amb aquesta fusta tan lliseta i tan humida que es veu, i l'estabilitat esfereïdora que ofereix, et ben asseguro que jo no el travessava pas! Quin iuiu!
ResponEliminaTot i que... com a metàfora per acabar l'any la veritat és que queda preciós! Creuem un altre pont, aquest cap al 2009! Bona entrada!
M'ha agradat aquesta sensació de contacte amb la natura, i que ella mateixa t'inundi i et col·lapsi els sentits, que no puguis ni sentir els teus propis pensaments. Per un moment pensar aigua, sentir onades, tocar fusta... I si després ho remullem amb una xocolata ja...
ResponEliminaBufff com es nota que estic toveta... :) petonets!
una tassa de xocolata desfeta sempre arregla moltes coses. aquest pont m'ha recordat a un de sostingut que quedava a prop d'aquí que ja no hi és, la palanca, que la creuàvem en bicicleta mentre el meu avi l'anava movent d'una banda a l'altre. hi havia passat molta por, però el seu somriure ens calmava. potser ara també ens cal...
ResponEliminaBen fet GripauBlau, una xocolata desfeta sempre va bé ;)
ResponEliminaEl pont és ben segur, eh? fins i tot en aquestes circumstàncies.
I menys en els trams on la fusta és vella i es belluga Òscar :P
He comprovat que val més anar-los deixant mica en mica, un poc cada dia...
Una abraçada!
I tant que sí Núr! només és qüestió de no pensar i caminar, tal com fem cada matí ;)
Igualment! :*)
Vinga doncs, una abraçadeta toveta, també Laia ;***
Ah no, si el mouen sóc incapaç de moure'm, una por estúpida, perquè sé que no pot passar res, em paralitza segur!
Un petonàs aina!
Bones Festes , Elur!
ResponEliminaTantes fetses entre setmana i a obre plovent!
A vegades la rutina és més confortable, a vegades...
Unes fotos fantàstiques ...com sempre.
I tota la raó amb e poble llindar...aigua neu!;)
Un moment en el que el brogit no ens deixi sentir res, per uns moments que el dolor deixi de fer camí. Això sí... un dels millors remeis.. un suïs amb melindros dels bons... porto aquesta dieta des de fa uns dies ;)
ResponEliminaeppp, elur, alerta amb el que tires al riu...els que estem mes aprop de la desembocadura despres ens menjem tots els marrons jejeje
ResponEliminai fes la xocolata amb llet descremada...sera millor!
un beset
sargantana ;)
Bones festes Joana!
ResponEliminaA mi m'agrada que plogui, no em fa ben res passejar sota la pluja... després em constipo, però vaja...
Moltes gràcies, maca.
Aiguaneu i tant! un altre dia serà neu!
Petonàs!
No, no, la xocolata sense nata, com menys llet millor, Alegria!!! :P
Petó!
Dona... al final no hi vaig tirar ben res, de fet mai hi tiro res que n sigui una pedra de tant en tant... i aquestes se'n van cap al fons :P
No, no, me la fan al bar jejeje que és pla més bona!
Petonet :*)