Foto: Elur _ entre Sant Esteve i Hostalets d'en Bas.26/12/08 a les 17:54.
Les muntanyes que ens envolten s'han mudat. Llueixen diferents tons i estampats de blanc. Això quan els núvols fan una treva i s'aixequen prou per deixar-nos albirar el que no podem tenir.
Plou. I la pluja ha traspassat el llindar, carretera amunt fins Olot. Aquí, plou sobre mullat. Enllà, plou sobre la neu.
Plou i la llum ha deixat de jugar a papus? Taaaaaaat!
Plou i en algun lloc hi neva. Hi ha un poblet, enmig d'una vall màgica coberta de blanc, que s'ha quedat sense llum.
Plou. Entre ahir i avui més de 100 litres.
Ahir estàvem a -0,5º. I no va nevar. Només just fins l'entrada del poble, només aigua-neu aigualida. Misteris de la natura.
Al llindar sempre ens quedem a les portes de tot.
Estic pensant que no sé si ets massa de mar, tu. Sé que t'agraden aquests espectacles de la natura, però crec que aquests dies hi havia (i hi ha, suposo) un altre espectacle digne de veure, amb les llevantades que s'han aixecat, les ones del Mediterrani semblen d'un oceà enfurismat, i veure-ho en directe ha de ser l'hòstia.
ResponEliminaUn espectacle una mica dantesc el temporal a la Costa Brava, impressionant i dantesc. Fa massa mal la mar brava i ella no en té pas cap culpa. Potser haria d'haver passat més sovint i així no s'hauria edificat fins a primera línia de mar.
ResponEliminaLa natura sempre ens posa a lloc.
Sóc de terra endins Xexu. Puc sobreviure sense veure el mar, però em moriria si no veiés muntanyes i boscos caducifolis.
de mar i de muntanya! això és el que som. Al llindar de res i a tocar de tot!
ResponEliminaaquí baix al maresme no neva, però no ha parat de ploure ni de fer temporal...i fa un fred d'aquells de no sortir de casa...uufff
ResponEliminaPassava a desitjar-te bones festes i feliç any!
una abraçada
-una foto preciosa
Potser tots estem una mica a le portes de tot i de no res, Elur, cadascú d'una o altra manera.
ResponEliminaAhir a Tàrrega es veu que va nevar "bastant maco" i jo era a bcn amb la família celebrant St.Esteve, llevantada ... pluja i vent ... doncs me l'he perduda(la neu) avui ja no en queda res tret d'alguna "pila" que deurien fer per fer pas.
Crec que l'espectacle de la natura és tant immens i ens ofereix tantes coses que totes són espectaculars (parlo quan no hi ha pèrdua de vides humanes, ni destralls com els de la costa Brava).
+ de 100 lts. que comentes, ja donen prou !!!
Un xic de tot i no massa de res.
Un petonet i que ho acabis de disfrutar !!!
VIURE AL LLINDAR, ES VIURE EN MITJ DE TOT. UN PEU ENSORRAT A PEU DE MAR, UN ALTRE CLAVAT AL GLAÇ.
ResponEliminaSE DUAL ES UN MIRACLE, NO ET CAL ESCOLLIR.
LA NATURA ES JUSTA FINS I TOT QUANT ES AGRESSIVA. JUGANT AMB BCN......
deu ser dur viure al llindar... de tot. Però jo crec que ets de terra i de pell endins.
ResponElimina:*)
Saps Estrip, quan acabi aquesta llevantada m'agradaria anar a passejar per la platja de Sant Pere Pescador... sempre m'ha agradat veure-la després d'un bon temporal. A la desembocadura del Fluvià sempre hi trobes un xic de muntanya.
ResponEliminaAl Maresme també pica fort el Llevant, eh Mar?
Moltes gràcies i igualment, maca :*)
Vaig estar més de sort que tu -assumpta-, em vaig poder passejar sota la nevada.
Si la neu no ve, ja hi vaig jo :P
La majoria de víctimes que hi ha en els espectacles naturals, en aquest mal anomenat primer món, no són culpa de la natura, només de la poca inteligència de qui actua inconscientment.
Molts més de 100, perquè encara ha de parar de ploure.
Una abraçada i un petó!
M'agrada tot el que dius Jugant, tot!
Gràcies.
Ramon, tan lluny i tan aprop!
Gràcies :***
saps elur?? jo crec que a mi m'agrada la mar per les dos...jajjaj em moriria lluny d'ella.
ResponEliminapero tens rao....de vegades els rius apropen la muntanyes a la platja...nomes cal buscar tresors...es divertit.es com tenir una ampolla amb un misatge.l'unic que esta encriptat...jajajja
vaig esser a l'escala ahir...feia mitja por...i he vist unes imatges de llança...que deunido..lo millor? diu que les reserves d'aigua a l'emporda han pujat un 20 %...aixo sera bo...bona falta ens feia!!!
no et deixis la bufanda...jajaj
cuidat molt, gateta
un peto,
sargantana
Ei que a mi m'enamora el mar, Sargantana, però no tant com les muntanyes :P
ResponEliminaI tant que sí, cada vegada que plou hi penso en la Muga...
A l'hivern no sé sortir de casa sense bufanda, jeje.
I tu també, maca, gràcies.
Petó!
quin temps! ara, és bonic que l'hivern sigui fred, però millor que no faci tan de mal
ResponEliminaEm sembla que estem massa acomodats Deric :P però sí, sense fer mal estaria més que millor.
ResponEliminaCaguenlahostia!!!!! y aqui ni un puñetero copo, jo!!!, eso si mucho frio.
ResponEliminaMuxutxus!!
en mi pueblo tampoco Darky :P
ResponEliminaBesotes!
Aquí no para de ploure. M'agrada el sol i el bon temps, però m'agrada la pluja, el gris, el fred, la incomoditat... i bé, passar-ho quan estàs de vacances és el millor que hi pot haver perquè ho gaudeixes d'allò més i fa molt més necessari el suïs amb melindros. Qui sap si d'aquí a uns mesos em traslladaré de nou al país de la pluja, i la gaudiré, i la viuré i m'enrecordaré de tu cada dia. Estar al llindar també et permet poder anar a un costat o l'altre, és qui està més aprop de tot... gaudeix-ne!!
ResponElimina