Dimecres matí. Estic a la feina, escrivint en una llibreta. Els dos ordinadors estan inoperatius, ahir al matí va petar el meu i al vespre el d'en S. Penso que ha sigut un virus d'aquells que s'arrien en dies concrets, dimarts i 13 per ser exactes. No puc treballar, no tinc eines. Des del meu lloc de treball, mentre ordeno i classifico alguns papers (per fer alguna cosa) miro a fora.
El dia s'enfosqueix mica en mica. Sóc optimista i sortint de casa he arreplegat el paraigües _per cert, paraigua o paraigües?_ . Recordo les pluges viscudes a Girona, no en sap de ploure aquí. Sempre que plovia es girava vent (airet en dirien a l'Empordà) i no servia de res portar paraigües, només per salvar el pentinat. (juas! me'ls he tornat a tallar ben curts!)
Tinc ganes de que plogui, encara que no en sàpiga, m'és igual quedar xopa.
Ara mateix la llum és fantàstica. Els arbres del passeig, vestits de tardor, llueixen molt més que no pas amb sol.
Comença a fer vent. Temps de canvis.
Nous rumbs, nous vols...
Ara estic al pis de la M. amb el meu ordinador. M'agrada la companyia de la M. i del Bitxo. Amb l gat ja som amics, quan arribo em ve a dir hola i tot, es deixa fer moixaines i juguem a cuit i amagar.
Ha fet alguna ullada de sol però continua fent un dia rònec, indecís. Avui tinc fred.
A l'Empordà hi fa Tramuntana.
Vent... estic disposada a obrir les ales de bat a bat...
Plourà?
dimecres, 14 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Virus, dius? Per virus el que porto jo a sobre... Ahhh...llàstima no em pugui formatar re-instal.lar-me tot jo... En fi, desvariejo...Coses de la febre... Hauria de marxar a casa. Paciència que ja falta menys.
ResponEliminaUn petonot, maca! (ho sento si t'encomano) ;-)
vent de tardor,
ResponEliminaque empeny canvis i escabella,
que trena les fulles mortes entre una llum de contrastos,
i dona dies nous de trinca, per estrenar
vola, va, deixa’t endur!!
(mmm... però no gaire lluny... t’enyorava)
=;)
A la city no pinta que hagi de ploure, però si que comença a fer aquell fred que m'agrada, ja ens hem de començar a tapar, tot i que de dia en alguns moments encara es pot anar en màniga curta, però ja no s'està còmode. Ja era hora, a treure els jerseis i les jaquetes!
ResponEliminaGirona, fosca i humida... és el que hi ha! :)
ResponEliminaPerò encara es podran aprofitar alguns dies per fer el vermut al sol (si no fa vent, clar!)
petons i llepades vermuteres!
Voleu dir un estri per a protegir de la pluja que consisteix en un tros de tela cosida a unes barnilles d'acer o plàstic articulades a l'extrem d'un bastó, que permeten d'estendre-la o de plegar-la amb facilitat? Poc m'ho pensava que en fessiu servir, de paraigua, poc m'ho pensava.
ResponEliminaFollet quina alegria llegir-te!
ResponEliminaEt trobo (et trobem) tant a faltar!
Les teves paraules, que sempre son una alenada fresca...
Tant de bo que plogui... Que netegi un xic l'ambient... Què ens porti noves olors i colors...
Nina, dolça...
Cuidat molt, molt, molt..
T'estimo
Un cabasset de petons ben dolços i multicolors ;¬)***********
Ai Buk, a tut també t'ha arreplegat la grip? vaja... em sap greu :(
ResponEliminaAmb febre i treballant... si és que... una servidora no podria ni que vulgués.
Un petonàs, maco! (de moment, i toco fusta, ferro, encara no m'han trobat el virus :P)
Hypatia... com m'agrada com escrius :)
gràcies maca :*)
Ai Xexu, jo ja fa dies que he tret jaquetes i xals i bufandes, i jerseis de llana, sóc fredeluca i m'encanta el fred. Estic ànsies per poder treure l'abric i el gorro... I això de la màniga curta... ni pensaments!! que carda molta rasca!
;*)
I tant que sí Gatot, el solet de migdia és una delícia, no hi ha res millor que els sol de tardor-hivern, almenys per mi ;*)
Petonets esventats ;)
Ai dErsu_ què us he de dir ara? fa molt temps que no en faig servir... no plou!!!! però sí, també en gasto... tot i que trobo que és un invent ridícul i poc evolucionat, però em molesta l'aigua a les ulleres i al clatell.
Poeta... aissss... què faria jo sense tu!
ResponEliminaGràcies maco, jo també t'enyoro (us enyoro) molt.
Tu també cuida't eh?
Petonassos plens de carinyo, estimat Barbollaire!!!!!
Carinyooo!!!
ResponEliminaQue fantastic, n'ha encantat llegir-te, impressionant. Que maca ets, 'agarda sentir-te aixi...
Avui ja estic millor eh!
Una abraçada reina.
Nikus*
M'agrada novembre.
ResponEliminaAmb aquesta pluja i el fred i la tramuntanada acaba de desbancar octubre en el rànquing de mesos favorits.
A l'illa també plou. Però dijous.
Algú ha empès els niguls cap aquí.
:)
Collons, si en fa de tramuntana a l'Empordà, sembla ben bé que estigui a Samarruga de la Punta, de tant fred que fa.
ResponEliminaReina, me n'alegro que estiguis millor!!
ResponEliminaUna abraçada ben forta, guapa!!!!
Petons!!!!!
Pluja, fred i tramuntana? ai que vindré a viure a ses Illes Jaqme... quin luxe tenir-ho tot plegat!! Aquí no va ploure :(
No sé si s'hi deu viure gaire bé a Samarruga, jo mateix... :)
Fa fred i tant que sí! és el que toca!!!