foto: google.
Dibuixa el vent
la ploma mentre cau
damunt el riu.
.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Que t'enyores, Elur? Estàs escrivint uns haiku preciosos darrerament, però tot plegat em sembla molt melancònic. La foto també m'agrada molt, encara que no sigui teva. Si és que no la fas tu, també la saps triar bé...
ResponEliminaSembla que Giroa us prova.
ResponEliminaM'he quedat sense paraules...
ResponEliminaPreciós, potser és la que em falta.
:)
Al final del meu post t'hi he deixat una sorpresa...
ResponEliminaTenc curiositat.
No Xexu, bé lo just com sempre que sóc fora de la Garrotxa, però és que la tardor ja ho té això, és malencònica... El moment de la ploma va ser alegre, em va fer somriure :)
ResponEliminaDoncs sí apreciat dErsu_, i molt!
Moltes gràcies Init!
Re-benvingut i ben retrobat :)
Ja ho he vist Jaqme, aviam si aquest cap de setmana em dóna temps a penjar-ho.
:*)