blauet ...

Fotografia: Santiago Muñoz García

.

Aiguamolls de l'Empordà. Dilluns al migdia. Ens trobem a l'aguait del Bruel. És en el que hi ha més aigua, però no hi ha gaires ocells. Ànecs, una arpella preciosa, bernats pescaires, esplugabous... dues tortugues prenent el sol sobre un tronc i una altra en una mica de platja.

Tot d'una, apareix una fletxa blava a la zona de l'esquerra. Un blauet!

I en entretenim tot buscant-lo entre les canyes, i quan ens sembla que l'hem perdut, ens regala un vol preciós i precís per pescar i així el localitzem de nou. Tres vegades, quatre, veiem la fletxa entrant i sortint de l'aigua amb una rapidesa espectacular. La Su el segueix amb els prismàtics, jo amb la càmera. Tot i que porto el 300, està massa lluny per capturar-lo.

I a l'última pescada, el perdo. Però la Su no. I em diu on és. Allà al canyissar, és que Neus... el veig però no trobo cap punt de referència per donar-te.

I jo ressegueixo el canyissar, però no el veig. Té el detall de posar-se de cares, així el seu llom turquesa no el delata.

I mentre discutim on és, mentre la Su intenta explicar-m'ho i jo intento localitzar-lo, entren a l'aguait un matrimoni. Granadet. Hola. Hola.

I l'home ens ha sentit parlar.

-Pues claro que sí, está allí, justo en medio del cañizal. Yo lo veo a simple vista.

La Su i jo, no ens mirem i no diem res, no fa falta.

-Estáis buscando algo así como un pato, ¿no? Está allí, tiene un verde precioso.

Verd? El veu a simple vista i el veu verd??

-Ummmm... no, un martín pescador, un pájaro. (No goso dir-li que és d'un blau llampant)

-Sí, sí... está allí.

-Que te han dicho que es un pájaro. Li etziba la seva dona, amb aquell to que tenen les senyores fartes del seu home i dels seus aires.

-Que sí, ¡que ya sé lo que és un martín pescador! . Respon tot salvant el seu orgull.

I se'n van a l'altre costat de l'aguait.
I la Su i jo ens mirem i ens aguantem el riure.

L'home savi, que ha fet callar la seva dona, el que veia era la tortuga prenent el sol en solitari...

.