Avui, per motius totalment aliens a la moda i a la salut, he corregut. Sí, ja, jo també estic intentant acabar-ho de pair, si no m'hagués vist no m'ho hauria cregut.
El cas és que he hagut de pujar al Bosqueró a buscar una clau per entrar a casa i he baixat corrents; perquè la mare m'esperava, perquè feia baixada i perquè he pensat que aniria més ràpida. Evidentment, Watson.
"Running en diuen, jogging en deien, córrer en dic jo"
Resumint, si puc evitar-ho no hi penso pas tornar. Córrer només en cas de necessitat o per jugar amb nebots i nebodes. I prou!
A més, estic coaccionada pel meu cos i és una decisió presa sota amenaça de desnonament. Les metes, les lumbars, els genolls i els peus m'han dit que si hi torno, sense ser una urgència urgent, fotran el camp o em faran fora, que no sé què és pitjor. Les cervicals, m'estan dient ara que el cap me l'aguantarà Rita i el cervell... ai el cervell! Diu que ja en té prou i de sobres amb ser com sóc i que no cal que el xarboti físicament, també, que què m'he pensat! Els ulls... pobres ulls, encara ballen... No es pot mirar res quan corres, cony! Tot trontolla, quin mareig...
I res, que tot plegat no m'hi cabia en un tuit i ho he posat aquí.
El dubte que tinc ara és saber si als que corren els he de plànyer o admirar.
divendres, 9 de maig del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Plànyer, el camí es gaudeix caminant.
ResponEliminaTotalment d'acord Alyebard :)) a més no és gens bo a partir dels 40.
ResponEliminaJo tinc un germà que tb era (i és) de caminar, però va començar a correr i ara ja fa curses de muntanya i tot!!! per mi que els abdueixen...
ResponElimina"Córrer és de covards", això ho deien a les pelis d´abans, quan ningú ho feia .
ResponEliminaPerò quan surto a córrer - aquest any, un cop - corro menys que el " caballo del malo".
Ara bé, cal exercitar el cos, sempre ho agraeix.
Salut, Elur !
Les modes sempre han estat dolentes, ja se'ls passarà. Sempre ho dic, jo vaig exercici per aprimar-me, no per plaer. Si assegut al sofà mantingués un pes ideal no em veurien el pèl per fora. Bé, tampoc me'l veuen ara, que sóc més de bici estàtica, que així llegeixo mentrestant. De plaer no n'obtinc cap. En tot cas, quan veig els resultats a la bàscula.
ResponEliminaNo tens més coses que no hi càpiguen en un tuit?
No ho sé Lluna, però jo vaig quedar molt desmanegada, no hi vull pas tornar XD
ResponEliminaOstres Estranger, a mi no m'agrada gota. No podia mirar res i m'encanta badar! Em quedo amb caminar, que tinc temps de veure una papallona o una aranya.
Una abraçada!
Ai XeXu, jo voldria sortir cada dia a caminar i no ho faig. De córrer ja ho faré quan sigui estrictament necessari.
Sí, aviam si n'explico més!
Un petó!
Els que corren son uns pesats que han de compartir les seves corregudes (de corre amb els peus estems parlant, eh?) en totes les xarxes socials sense excepció
ResponElimina