dijous, 3 de maig del 2012
la solitude ...
Hi ha dies que a mesura que van passant es fan feixucs. I avui n'ha sigut un. Només queda esperar que demà sigui millor, que la muntanya russa vagi cap amunt i no més avall i a fe que per la part que em toca procuraré que sigui així. Aviam si l'entorn (què? us pensàveu que només en tenia el Barça d'això? no no! hehehe) hi ajuda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Ja saps que tot el que puja després baixa, però bé, que pugi una temporada. I al loro! Que hi ha alguns que diuen que són de l'entorn, i no lo son!
ResponEliminaOitant! Tard o d'hora ha de pujar, Elur, ni que sigui per l'efecte rebot de picar contra el terra! ;) És broma, bonica. Anirà millor, creu-t'ho.
ResponEliminaJa saps allò de persistirem...
He estat uns minuts badant pel teu blog... i és que m'encanta. És preciós!
un dia millor avui?
ResponEliminaJa fa temps que anem baixant XeXu i quan no em moc a peu pla.
ResponElimina'Que no estamos tan mal!!'
Encara faltarà una mica El... ja veurem com va.
Hi ha dies que costa persistir.
Moltes gràcies maco :)
Doncs anava prou bé Deric, però s'ha torçat. Què hi farem... c'ets la vie!
Una abraçada!