dijous, 3 de maig del 2012

la solitude ...

Hi ha dies que a mesura que van passant es fan feixucs. I avui n'ha sigut un. Només queda esperar que demà sigui millor, que la muntanya russa vagi cap amunt i no més avall i a fe que per la part que em toca procuraré que sigui així. Aviam si l'entorn (què? us pensàveu que només en tenia el Barça d'això? no no! hehehe) hi ajuda.


La Solitude by Barbara on Grooveshark

4 ventades ...:

  1. Ja saps que tot el que puja després baixa, però bé, que pugi una temporada. I al loro! Que hi ha alguns que diuen que són de l'entorn, i no lo son!

    ResponElimina
  2. Oitant! Tard o d'hora ha de pujar, Elur, ni que sigui per l'efecte rebot de picar contra el terra! ;) És broma, bonica. Anirà millor, creu-t'ho.

    Ja saps allò de persistirem...

    He estat uns minuts badant pel teu blog... i és que m'encanta. És preciós!

    ResponElimina
  3. Ja fa temps que anem baixant XeXu i quan no em moc a peu pla.
    'Que no estamos tan mal!!'


    Encara faltarà una mica El... ja veurem com va.
    Hi ha dies que costa persistir.
    Moltes gràcies maco :)


    Doncs anava prou bé Deric, però s'ha torçat. Què hi farem... c'ets la vie!
    Una abraçada!

    ResponElimina