A fora hi plou ja fa hores, a les lloses del pati ja hi ha algun bassal i els colors són més vius que mai. La gespa és plena d'ocells pasturant, sobretot pardals i verdums. N'hi ha algun que s'arriba a la menjadora.
A dins, aliè a tot el que passa, un vailet de 10 mesos s'adorm a coll de la tieta que li murmura una cançó a cau d'orella. La canta dues vegades, de fet la tarareja més que no la canta, ja que no recorda la lletra.
Quan el deixa al llit ben adormit se'n va a seure davant la porta vidriera i es passa la mitja hora de la becaina infantil contemplant el pati, la pluja, els ocells. Podria fer alguna altra cosa, però no fa res més que seure i contemplar. Pardals, pinsans, verdums, mallerengues... Pluja, molta pluja. Verds intensos i una magnolia japonesa ben florida. S'aixeca un parell o tres o quatre vegades per vigilar el son tranquil del nebot i torna a seure. Cada vegada que s'ha aixecat els ocells han volat fins els arbres del veí i quan s'ha quedat quieta han anat tornant mica en mica. El gos dorm a la cuina. Tot és tranquil·litat, pau i silenci. Plou, finalment plou.
Il·lustracions de leontinemay




És maquíssim el text, descrius tant bé la pau i la dolçor només distreta per les gotes de la pluja.
ResponEliminaGairebé podem dir que ha estat un regal dels déus de la natura. Quina angoixa que començava a sentir...
ResponEliminaVeure el Pirineu amb un contorn ben blanc és un plaer irresistible.
És preciós el text i ens fas arribar la sensació perfectament. Quina pau, sabent com t'estimes la pluja, no m'estranya que la visió t'hagi deixat encisada. I a més mentre fas de tieta. Una estona fantàstica, ja es veu.
ResponEliminaM'agrada molt com has descrit l'escena. Molt bonic i tendre. I fan ganes de veure ploure. Però em penso que la pluja, a la ciutat, no m'agrada gens.
ResponEliminaCom que sé que ara tinc temps per entrar aqui i llegir-te amb calma, i escriure alguna coseta abans de que tú hi tornis a passar-te, et diré que aquest escrit d´aqui al costat m´agrada molt. Flueix, simplement, com la pluja.
ResponEliminaI que el vent segueixi bufant, a estones, breus estones.
Que bonic, elur! i que boniques les il·lustracions.
ResponEliminaQue plogui, sisplau, que torni a ploure!
...traigo
ResponEliminaecos
de
la
tarde
callada
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
NOMADES DEL VENT
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE TITANIC SIÉNTEME DE CRIADAS Y SEÑORAS, FLOR DE PASCUA ENEMIGOS PUBLICOS HÁLITO DESAYUNO CON DIAMANTES TIFÓN PULP FICTION, ESTALLIDO MAMMA MIA,JEAN EYRE , TOQUE DE CANELA, STAR WARS,
José
Ramón...