La boirina difumina i canvia el paisatge als meandres del Ter.
L'estela dels avions tenyida per la primera llum roja del dia.
Dos aligots (?) compartint un arbre desfullat enmig d'un camp glaçat.
La primera lluna de l'any ja minva.
"Sembla que s'hagi nevat" diu una senyora al bus.
... poesia ...
ResponEliminael dia a dia com la meravella que és viure'l...
les petites coses...
fins i tot les enyorances de pluja...
de neu...
però hi som... ho vivim...
i, fins i tot, ho podríem somriure...
un petonet dolç, nou com l'any...
(i un xic fred aquestes hores ;¬P)
una abraçada llarga, càlida...
:o)***
Avui sí que ja es pot començar a dir que tenim hivern, com a mínim els matins.
ResponEliminaVeure ocells és bo? Que sigui hivern és bo? Esperem que sí. I que les dues coses siguin de veritat.
ResponEliminaPoesia visual Poeta :)
ResponEliminaEls dies que no trobo la capacitat per adonar-me dels petits detalls són molt tristos, per sort sempre n'hi ha que els compensen.
Ho podem somriure, sempre.
Un altre per tu guapo i una abraçada immensa. ;***
Ai sí Alyebard, ja tocava! Ara només falta que a migdia el termòmetre no passi dels 10º ;)
Més que bo XeXu!! Molt més! Almenys per la meva ànima :)
Un petó!
Un quasi-haiku preciós!
ResponEliminaQue PER MOLTS ANYS puguis continuar essent així (tard, i know)
ResponEliminaMoltes gràcies Jaqme! :-)
ResponEliminaMoltes gràcies Pep, en vida teva :)
"Nevar-se"...
ResponEliminaFantàstic l'apunt, com sempre.
Moltes gràcies! I el mateix et dic Càndid! :*)
ResponElimina