La mare en va fer un de roba per tenir-lo a casa. També es diu Pèsol, em sembla.
No fa gaire he acabat un gat per en Dani. Aquesta vegada és de ganxet. Tindrem un altre Pèsol?
I tothom se n'enrivia del nom del meu gat!
Plou i ho fa generosament. Un ploure maco, d'aquell que s'aprofita, del que amoroseix la terra en lloc d'agredir-la.
Tornem a ser el gat i jo.
Plou i escoltem Lambchop. És una delícia fer-ho.
Que macos els gats de roba! No n'havia vist mai cap... i el nom de Pèsol és genial! Tot el que surti de la normalitat (com que jo sóc la que marca la normalitat o no) m'encanta!
ResponEliminaSalut, abraçada i bons ruixats!
Dona, Pèsol no està tan malament, sort que no li vas posar Txigrins originalment, que encara que no els anomenem mai pel nom que toca, el nom original és el nom original. Ara tots els gats de roba es dirien Txigrins...
ResponEliminaOOh, és preciós! tens unes mans d'or, elur!
ResponEliminaA mi Pèsol la veritat és que m'agrada molt, trobo que és un nom molt divertit!
I per aquí tampoc para de ploure!
Tu fas aquests gats? Són una monada! O hauria de dir una gatada...
ResponEliminaEscolta, doncs Pèsol el trobo un nom molt original, divertit i bonic!
A casa els meus padrins ja fa anys i generacions de gats (en aquest cas dels de veritat) que tots es diuen Nina, ja siguin mascles o femelles... Nina aquí, Nina allà...
Quan jo era menut en rercordo un de preciós que es deia Karina! Haha, sincerament, prefereixo Pèsol!
No? se'm fa estrany Alba, potser perquè jo sempre n'he vist pels llocs, com que em són una debilitat :)
ResponEliminaGràcies i igualment!
Doncs Txigrins encara m'agrada XeXu, però no li dic mai, ara em moc entre Xàio i els de sempre.
Home, fa 11 anys no sabia ni que existia en Txigrinski. En principi s'havia de dir Beatle, però em va semblar massa poc original i mira... es diu Pèsol. Li escau.
El cas és que la Jana té una gata a ca la seva àvia que es diu Taca, però es veu que no li fa tanta gràcia com el meu Pèsol. És una malcarada la Taca i molt antiàtica. Com tots els siamesos de fet.
Gràcies Laia preciosa!
Ui no, els que em coneixen de tota la vida saben que realment sóc una manasses.
Sembla que tenim una pausa. No sé si tinc ganes de sol.
Una abraçada, maca.
Bé, només aquest El, pel meu nebodet Dani.
A casa hem tingut una Mica (tenia una cara preciosa), el seu fill Mico (era immens i molt lleig), un Liru (una calamitat) i finalment el millor gat del món: el meu Pèsol.
Karina... vaja... no era pas un gat acomplexat? hehehe
oooh, quina monada! O hauria de dir quina gatada? Són molt xulos, Elur!
ResponEliminaJa tenia ganes de pluja. Ara m'agradaria una miqueta més de fresqueta... començar a treure l'abric, a més del paraigües...
Què maco t'ha quedat, Elur!! En saps un munt!!
ResponEliminaM'has fet pensar en aquella preciosa nina, que tant em va agradar :-))
Gràcies M :)
ResponEliminaAquí ha començat a bufar Tramuntana i feia fresca i tot... quines ganes d'hivern! ;))
Ostres la nina, és veritat Assumpta. Saps que la Jana la té al cotxe? També la fa córrer amunt i avall :)__
És tan maca la Jana! i pobreta ara s'ho està passant una mica malament, estava acostumada a ser el centre de tothom i li està sortint competència. I quan estàs per ella i li fas veure que és única està tan contenta!
Pobrissona... què trista és aquesta gelosia dels petits, irracional,... tenen por de perdre l'amor que tenien, ells encara no saben que els "grans", pares, avis, tiets... multipliquen la capacitat del seu cor enlloc de "dividir l'amor entre..."
ResponEliminaSegur que aviat ho entendrà, tieta Neush ;-)
M'agraden, aquestes bestioles de roba!! Si en sabés fes, en regalaria a totes les criatures petites que conec! (sort que de moment tinc pocs amics amb fills, perquè em temo que trigaria setmanes en acabar-los...).
ResponElimina=)