senyals [?]

Dos quarts d'onze de la nit. Un carrer de poble buit il·luminat minsament per un parell de faroles. Al cel uns quants núvols, la lluna, la fosca i un esgarip. M'aturo i miro tots els teulats que m'envolten i el cel. No veig res però sé que hi és. El silenci ho omple tot i m'estic allà ben quieta durant una estona. Més silenci. Torno a caminar i l'esgarip creua, de nou, la fosca. Continuo sense veure res però ja no m'aturo. Estic somrient.

Les quatre de la mateixa nit, o n'hauríem de dir les quatre de la matinada? Un altre carrer amb més llum en un altre poble, som tres que anem cap a dormir. Al cel ja només hi ha negror i el terra és moll. Sento un crit familiar i em torno a aturar. Aquesta vegada no és l'esgarip tot i que també el reconec. Aixeco el cap i la veig. Una ombra blanca creuant el cel negre.

Els antics grecs creien que si una òliba volava sobre l'exèrcit abans de la batalla, era una senyal de victòria. Jo espero poder guanyar la meva guerra particular.