Com si d'un absurd propòsit es tractés començo l'any amb una lleugera diferència. La decisió de no deixar-lo passar com si s'escolés entre els dits em va agafar una mica per sorpresa, m'ho he de reconèixer. Tampoc és que pensi prendre-me'l amb un excés de seriositat, però passar i prou arriba un punt que és insostenible, la buidor s'instal·la fins el moll de l'ós i el fred és difícil de treure'l un cop dins.
Gener no és fàcil i estrenar-lo amb les defenses sota mínims no ajuda gaire. Però, i aquest cop sí que era un propòsit ridícul d'aquells de canvi d'any, tenia i tinc la intenció de no deixar-me endur més enllà del que consideri estrictament necessari. El pànic, o la por (com si hi hagués gaire diferència), que em suposen dos dies no em deixen estar gaire tranquil·la durant els 29 restants. Absurd, ho sé.
Sóc absurda (i això ja ho he escrit en un twitt aquesta tarda, ara que hi penso).
De propòsits ridículs i absurds al cap de l'any, sigui principi o final, no me n'he posat mai. Em conec i sé que seria perdre el temps. Per això vaig sorprendre'm pensant que aquest 2011 faria les coses diferents. Jo. Que sempre he pensat que el que hi ha entre el 31 de desembre i l'1 de gener és exactament el mateix que hi ha entre el 3 de setembre i el 4, per exemple. Bé, reconec que hi ha una diferència molt important: la hipocresia d'alguna gent arriba a cotes insospitables.
No sé quants mesos he estat intentant agafar-me la vida amb certa lleugeresa, sense donar-li importància, sense aprofundir en cap estat d'ànim sobretot si tenia tendència a anar cap avall. I tampoc sense deixar-me endur massa enlaire per l'eufòria. I espero que, mantenint aquest requisit de volar a mitja alçada, sigui capaç de no deixar que la pluja em passi pel cos sense mullar-me ni una mica.
També sé que no cal ser exageradament profund en aquesta vida. A vegades la profunditat d'algunes persones m'ha arribat a afogar.
(Ric... si aquesta frase d'abans l'arribo a dir aquest migdia es hauríem pixat de riure amb en Xevi i en Pep... i ara ric només d'imaginar-me les reaccions i comentaris que suscitarien)
No pot ser que intenti fer un post seriós i acabi rient pel que podrien dir aquell parell.
Per avui plego. I amb un somriure ben ample.
Torno a riure. Encara rai que no he posat que 'a vegades m'he arribat a afogar en la profunditat d'algunes persones'.
Hi ha amistats que no tenen preu.
Bona manera d'encarar el nou any. M'agrada. Certament, a mi, hi ha certes persones que m'angoixen amb la profunditat amb que s'ho agafen tot. A vegades, a mi, tot sovint el que em fa sentir més feliç del món, quedar una estona amb la colla i fer-nos farts de riure de les coses més absurdes. En arribar a casa penso que m'ho he passat de conya i... no és això el que hem d'intentar assolir en aquesta vida, estats de felicitat el més sovint possible?
ResponEliminaHi ha amistats, poques, que no tenen preu.
La frase deu ser una broma privada que teniu, però jo la trobo força encertada. Jo sóc especialista en prendre'm la vida de manera profunda, no sé donar-li lleugeresa i els actes, les vivències, m'agrada que tinguin una importància. Potser m'equivoco, i les coses ens passen perquè sí, i no tenen més que això, ni ens hem de preocupar. Però a mi, almenys, m'agrada pensar-hi una mica.
ResponEliminaHi ha aquella frase (absurda) de qui no folla per cap d'any, no folla en tot l'any. Ho dic perquè ho he sentit a dir uns quants cops aquests dies (a la qual cosa responc que si així fos, jo no m'hauria menjat un torrat en la vida...). El que hauríem de fer és inventar una creença d'aquestes que digui que si rius a principi d'any, riuràs després durant tot l'any. Això sí que estaria bé, veus. Començar l'any amb bon peu i un somriure ens assegura 365 dies d'estar bé. A veure si és veritat, i continues així, amb els teus propòsits, amb les teves ganes, i sobretot, ben alegre. Qui no és absurd alguna vegada?
FELIÇ ANY NOU DOLÇA!!!!! espero que aquest 2011 et porti tot allò que anheles, que siguis molt i molt feliç, un petonet ben dolcet!!!!
ResponEliminaSabeu trobar la manera a com fer front a les coses ja és un bon propòsit, potser un propòsit per la vida! Perquè jo tampoc me n'acabo de sortir depen com... Una abraçada molt forta!
ResponEliminaEts absurda tu o el món que t'envolta? ¿O totes dues coses?
ResponEliminaI les rialles? No crec pas que les rialles siguin absurdes.
Una abraçada!
La manera de riure no Porquet? jejeje a mi també m'agrada :))
ResponEliminaA vegades tanta profunditat fa mitja basarda, què vols que et digui... jo també prefereixo tenir moments com els que dius, i tant!
Per això no tenen preu, perquè són poques.
Per molts anys en poguem gaudir!
Ja pots comptar Xexu el que passa és que són un parell de malalts... bé, som tres malalts i la majoria de vegades ens agafem les coses amb doble sentit i així riem una bona estona, vet aquí el meu riure!
Ostres, aquesta frase del cap d'any... més que absurda és ridícula.
Procraré prendre'm les coses en la seva justa mesura, ni massa seriosament ni massa a la lleugera. I tornaré a buscar l'equilibri i deixaré de comportar-me com si fos un paper vell mogut pel vent.
Res de frases per cap d'any, una per cada dia!
Una abraçada!
Molt bon any Txell, maca!
I no em diguis dolça... que no m'agrada gens, ains.
Petonassos i abraçades!!!!!
I tant Anna, totalment d'acord!
Un altre d'important també és saber riure's d'un mateix.
Una altra per a tu, maca!!
Tot ho és GripauBlau el que passa és que jo no puc controlar l'absurditat aliena, la meva sí i quan se m'escapa, molt sovint tot sigui dit, em fa força ràbia :P
No, les rialles mai són absurdes, són energia pura!!!
Una altra per a tu, maco!!
Quina millor manera d'encarar l'any!, ja fa dies que córrer i jo encara no he decidit com ho faré.
ResponEliminajo tampoc Alyebard jo tampoc... però cal aprofitar els dies que tenim ganes de riure!
ResponEliminaànims!