dissabte, 4 de setembre del 2010

secret ...

Tinc un secret... oh!
a

10 ventades ...:

  1. Assumptadissabte, de setembre 04, 2010 8:25:00 p. m.

    pensa un desig i bufa ;-)

    ResponElimina
  2. òscardissabte, de setembre 04, 2010 9:11:00 p. m.

    Tenia un professor que, quan t'enxampava pelant la pava amb el del costat, sempre deia "a ver, compartan con toda la clase sus secretitos". I tu anaves i explicaves qualsevol tonteria que no tenia res a veure amb el que realment estaves parlant.

    Potser, per això i perquè m'agrada pelar la pava, el meu blog tenia que ser d'alguna manera o altra secret.

    Val ... ara que no hi ha el profe per aquí: quín és? quín és?

    Petoooooooons!!!

    ResponElimina
  3. Garbí24dissabte, de setembre 04, 2010 11:23:00 p. m.

    si es bo....guarda'l i que no te'l prenguin

    ResponElimina
  4. Alyebarddissabte, de setembre 04, 2010 11:50:00 p. m.

    Vigila, que un cop dit ja no és secret; i el mateix fer de dir " tinc un secret" és convidar a explicar-lo. :D

    ResponElimina
  5. Albertdiumenge, de setembre 05, 2010 12:20:00 a. m.

    No l'expliquis; sinó ja no seria secret...
    Adéu!

    ResponElimina
  6. Sergidiumenge, de setembre 05, 2010 2:50:00 a. m.

    Però què diuen aquesta gent, que te'l guardis? Si home! Ara ens el dius! O si no, no haver començat!

    ResponElimina
  7. neusdiumenge, de setembre 05, 2010 10:24:00 a. m.

    "Potser el secret és que no hi ha secret ... "
    Miquel Martí i Pol a Ara Mateix que recomano llegir-lo tot, no només la part més coneguda.

    Diuen que la millor manera de guardar un secret és oblidar que el saps... i jo sóc molt bona oblidant coses. Sé que tinc un secret, però ja no recordo quin és.

    Gràcies per ser-hi!

    ResponElimina
  8. Bukdiumenge, de setembre 05, 2010 10:53:00 a. m.

    Això no es fa! Ara toca explicar-ho! :-)

    Per cert, la foto és meravellosa.

    Un petonot, maca!

    ResponElimina
  9. neusdilluns, de setembre 06, 2010 10:33:00 a. m.

    la foto és per fer-ne un haiku Buk ja li donaré voltes, ja...
    No siguis xafarder, va.
    un petonàs, maco!

    ResponElimina
  10. Jordidilluns, de setembre 06, 2010 12:44:00 p. m.

    Tant feble que és, però què bé que s'aferra!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)