dimarts, 3 de febrer del 2009

wash ...

No tinc ganes d'escoltar la ràdio i engego el reproductor d'mp3. Sóc incapaç d'escoltar cap cançó sencera i les vaig passant una rera l'altra. Algunes les escolto durant una estona, d'altres en faig prou amb els primers acords, totes em cansen. Descarto l'Amy Winehouse, Wilco, The Jayhawks, The Magic Numbers... fins que a mig camí trobo The Ballad of Cable Hogue i l'escolto tota. La culpa és de la veu i les guitarres. I vaig descartant totes les altres fins que me'ls torno a trobar... i així durant la resta del viatge... Stray, Hey baby!, El Picador, Wash...

I a fora hi plou i les gotes, fent camins al vidre, distorsionen tota la realitat.


Calexico _ Wash (Live at the Barbican)

5 ventades ...:

  1. Al meu reproductor són les versions en directe Live @ Roskilde.

    ResponElimina
  2. això d'anar descartant cançons, es ben bé cert. Hi ha dies que no saps que escoltar i al final ho acabes trobant.

    ResponElimina
  3. Calexico no m'emociona, però sí que sé que amb la música es pot parlar poc de favorits, ja que de sobte, un dia qualsevol, necessites un grup o unes cançons, i el següent, la teva necessitat deriva i és totalment diferent. Aquesta màgia és el que fa que no pugui concebre la vida sense música. Quina tortura.

    ResponElimina
  4. Diuen que sobre gustos no hi ha res escrit Xexu ;)
    Més que necessitar unes cançons o un grup, em moc per necessitats auditives. Ahir necessitava sentir un tipus de veu, una raresa com qualsevol altra o potser una normalitat com qualsevol altra :)

    ResponElimina