Cada matí veig la sortida del sol.
Cada matí és diferent i espectacular.
Avui hi havien un núvols prims, desfilagarsats que tenien dins l'arc iris.
Realment una meravella.
Cada matí veig corbs marins sobrevolant el Ter.
Algun dia he vist un aligot matiner.
Ocells petits desafiant el vent i el fred.
Garses dibuixant-se a contrallum.
Cada dia, quan baixo a Girona, el cel té més d'un regal pels meus ulls.
.
dimarts, 4 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Fas que vingui de gust llevar-se al matí, i gaudir d'aquests petits detalls que ens regala la natura. Llevar-se a ciutat no és igual, no no.
ResponEliminaQuanta raó té el xexu! No es el mateix, no...
ResponEliminaTu aprofita i continua gaudint d'aquestes meravelles naturals, que així de pas ens faràs gaudir a nosaltres ;-)
Un petonot ben fort, maca!
uuuauuu,
ResponEliminaaquest matí també m'he aturat al cel a punta de dia, una llum màgica, plena, emergent des de les entranyes de la terra....
ara, m'ha encantat retrobar-la aquí, des de la teva cal·ligrafia
ptonillo *!
Normal, follet, la Natura s'aixeca i s'apropa per saludar-te i desitjar-te bon viatge...
ResponEliminaI dir que t'enyoren i et trobaran a faltar mentre no hi ets...
Un petonet dolç, nina :¬)*
Dedueixo que no condueixes, perquè en cas contrari potser veuries les estrelles o un mosso traient-te punts. Quina sort la teva!
ResponEliminaés realment envejable tant d'optimisme a primera hora del matí!!!
ResponEliminaPues sí que deben de ser regalos hermosos.
ResponEliminaMe recuerda a las mañanas cuando, de camino al trabajo, amanece sobre la Ría de Vigo. Las montañas teñidas de mezclas pálidas y ocres, el mar brillante como si miles de aves reposaran su vuelo en las frías aguas del Atlántico... Esos regalos son importantes para nuestros ojos y nuestras vidas ¿no crees?
Besos
Llevar-se al meu poble tampoc Xexu, "massa" muntanyes :P
ResponEliminaTot és mirar-s'ho amb bons ulls... prova-ho! va molt bé ;)
Llàstima que no en pugui penjar fotos Buk, perquè més d'un dia m'han vingut ganes de baixar del bus i quedar-me a mig camí...
Un petonàs!!!
Gràcies Hypatia :) la veritat que el cel quan hi ha núvols, pocs o molts, sempre té encant, oi?
Petonàs!
Ai... si sabessin com ho enyoro jo Poeta... però vaja, per això hi són els caps de setmana ;)
Gràcies per aquestes paraules tan boniques, guapo! Petonets de cotó de colors :**********
Doncs no jo mateix, de dilluns a divendres no condueixo, vaig amb bus, m'estalvio diners i fer fum i parar boja per trobar aparcament... i això que tinc un cotxe petit.
Optimisme... Deric, més que optimisme, alegria :)
El cel a Girona és maco, només cal mirar-lo!
Importantíssimos Javi... qué haríamos sin ellos, verdad? seria todo demasiado triste... es un placer y un lujo poder perder, ni que sean 5 minutos, para observar lo que nos rodea, siempre se encuentran cosas bonitas a la que recordar.
Besinhos!
no hi ha escenaris preciosos, si no hi ha uns ulls bellíssims disposats a contemplar-los!
ResponEliminapetons i llepades felines!
ais Gatot... quina cosa més maca, però res de bellíssims, són només ulls que tenen ganes de veure coses boniques allà on sigui... encara que sembli que no n'hi hagi ;)
ResponEliminaPetonets dolços i una abraçada Gatot, maco.