-Hola, on ets?
-Hola!! Al Molí dels Murris. I tu?
-A casa.
-Què fas ara?
-Res.
-Doncs et passo a buscar i anem a fer fotos al riu.
-Perfecte. Vaig a canviar-me.
I em calço els pantalons de tardor-hivern per anar a bosc i les xiruques i una samarreta vella i una jaqueta de xandall. Arreplego la càmera i el trípode i l'espero.
I repetim excursió. I com sempre passem enmig de bardisses fins que no hem pogut avançar més. I finalment fem el més normal, que és baixar per allà on la natura encara no ha recuperat el domini dels camins. I ens passem una hora fent fotos a l'aigua, gaudint del paisatge, la tranquil·litat, el so de l'aigua i els ocells, parlant de fotografia, dels reflexes, de les fulles, admirant com van caient lentament les seques damunt el riu, que baixa amb poca aigua però amb la suficient per satisfer-nos.
Sempre m'han agradat les excursions amb el meu germà.
Nineta, que tinguis dolços somnis, gaudeix del germà, de les vostres sortides, de les vistes...tot es vida :-)
ResponEliminaPetonasos dolcets de bona nit!!!
elur,
ResponEliminat'imagino calçant-te els pantalons, les xiruques, la samarreta vella i la jaqueta de xandall... i me'n ric de pensar que portes els peus tan carregats...
(si és una forma de parlar de la garrotxa, faig com si no ho pogués comprendre...)
"i al cos, què? no hi porta res esta folleta?"
jo als peus només m'hi calço els calcetins i les sabates... i ben just!
les fotos del riu són tan boniques que no sé com pots sobreviure en un paisatge tan ple de tot. jo m'hi perdria...
m'agrada veure com disfrutes quan surts... o quan entres... al bosc. llegir-te és com poder estar allà mateix... gairebé sense perill de caigudes ni d'entrompessades...
i encara que les caigudes puguen ser terribles, jo continuaré caient, de cul i de morros, de cap i de cor... no tinc remei.
bona nit, elur...
(quant de rato deus tardar en descalçar-te...? misteris virtuals!)
tu m'enganyes, follet!!!
ResponEliminam'enganyes amb altres reflexes...:¬(
i després em vas dient que jo t'he d'ensenyar a veure no-se-que...
nina, son un es fotos magnífiques, genials,superbes.!!!
està vist que, a part de caçar bolets, m'hauràs d'ensenyar altres coses...
si, si... i ha fer fotografies també (uiiiiiixxx) :¬P...
vivint en un entorn així, e msembla que se'm faria encara més dur anar a treballar...
bona nit, estimadíssim follet (veig que la fetillera del Delta també està convençuda que tu ets un follet de bosc)
cabasset de petons dolços i aromatitzats amb flaires de bosc després de la pluja...
:¬)****************
Però ja està bé, jo vull fer unes fotos com les teves!! Sóc un envejós, ja ho sé, però és que sempre m'encanten les fotos que penges.
ResponEliminaEi, el post molt maco, que bé que t'ho passis tan bé amb el teu germà!
mmmm ... desbordar l'alegria entre el bosc i el riu... podia haver-hi un paratge millor?
ResponEliminapetons i llepades emboscades!
Que guai!! Jo fa temps que no vaig al bosc a fer una excursioneta... i amb el meu germà crec que fa anys!!jeje. Però recordo sobretot quan anàvem a buscar bolets, els dos, o els 4, i encara respiro aquella brisa.
ResponEliminaEl moment xiruca, també era molt anecdòtic jeje, al cotxe ens descalçàvem per no embrutar-lo tant, perquè anàvem carregats de fang! Però em sembla que quedava brut igual... I després les expolsàvem al carrer abans de pujar a casa...
Gràcies elur i que tinguis un bon dia!!
Tú si que sabes fotografiar la tranquilidad con tus palabras. Y yo observo esas fotos entre líneas, los paisajes que describes, los sentimientos que desgranas.
ResponEliminaAyyyyy... la Naturaleza que no nos falte nunca.
I bona vida Jo Mateixa, molt bona vida ;)
ResponEliminaPetonassos i una abraçada, bonica!
jejejejejje... m'has fet riure Iruna :) tinc una feinada de por a l'hora de descalçar-me i imaginat si he posat els peus al riu... tot moll quin pes que fot! XDDDDDD
Segurament sobrevisc perquè tinc aquests paisatges i perquè malgrat haver-los viscut desde petitona, sempre em sorprenen. Ahir s'hi estava molt bé, veient com queien les fulles lentament sobre la poca aigua...
Creu-me que per allà on passo no hi ha perill de caure, perquè si n'hi ha només una mica jo em moc amb el cul enganxat al terra jejejeje i a riure!
Caic més fora del bosc, això segur i com dius tu, de caps, de culs, de gairell... la qüestió és saber aixecar-se ;)
Un petonàs i una abraçada dolça, bonica :****
Poeta... que no. Els meus reflexes són naturals, són allà i te'ls trobes, tu els teus els busques i els "inventes", és molt diferent ;)
És el paisatge que és tot això, jo només vaig "disparar".
Aisssssss... sort que la poca vergonya que tenia em sembla que l'he perduda, que sinó... estaria vermella com un pebrot! Quines coses de dir-me.... XDDDD
Al darrera vostre encara em creixeran orelles d'Spock jejejejeje
Cistellat de petons acotxats amb fulles seques però tendríssimes, Poeta estimat :***************
Gràcies Xexu :) és que allà on visc hi ha llocs realment preciosos, el mèrit és tot de la natura.
Ai el meu germanet... la complicitat ho és tot. Gràcies maco.
Gatot... així a "bot pront"... ummmmmmmmmmm... doncs no ;)
Petons i moixaines enriuades.
Ai les xiruques Instints... jejeje el cotxe tan és, no li ve d'aquí, però per entrar a casa, descalços!
Gràcies a tu, bonica :*)
Gracias Javi, harás que me sonroje :)
Tenemos que cuidarla y mucho!!
Unes fotos molt maques! Veig que Olot no té res d'envejar de la Toscana... jejeje, és broma, no canviaria el paisatge de Catalunya per res. Una abraçada!
ResponEliminaLi faltaria el mar de la Toscana Millu, però l'Empordà de dalt és prou aprop ;)
ResponEliminaA mi em costaria molt deixar els paisatges de la Garrotxa... m'haurien de seduir molt els altres paisatges.
Un petó!